Miquel Utrillo i Morlius

19/1/2021

Barcelona  16/2/1862  - Sitges (Garraf) 20/1/1934

Miquel Utrillo constituí una col·lecció de pintura catalana amb obres d’artistes que tractà al llarg dels anys i també reuní un important nombre d’exemplars de ceràmica de diverses manufactures hispàniques. En el cas de la pintura, molt probablement no fou un recol·lector a la manera dels col·leccionistes tradicionals, amb una idea d’assemblatge que es va construint pas a pas, sinó que més aviat, i des de l’època d’Els Quatre Gats, anà obtenint mitjançant comissions, compra o regal una petita mostra de les obres d’aquells amb qui mantenia contacte a través del comerç, per una relació d’amistat o a través d’altres activitats.

Utrillo fou un destacat protagonista del panorama cultural català des de les seves col·laboracions a La Vanguardia com a corresponsal a París, entre 1889 i 1891 i l’any 1895, on radiografiava l’actualitat artística de la llavors capital de l’art. L’any 1898 col·laborà a la revista Luz, en la qual la secció «Arte Nuevo» presentava l’obra d’artistes emergents com Isidre Nonell, Puvis de Chavannes, Darío de Regoyos o Ricard Canals. L’any següent, col·laborà en el setmanari artístic i literari Quatre Gats, que aparegué entre els mesos de febrer i maig de 1899. La productiva relació entre ell i Ramon Casas en la revista editada per la cerveseria fundada per Pere Romeu tingué una continuació natural en Pèl & Ploma, de la qual fou director.

Amb Pèl & Ploma la figura d’Utrillo inicià un període de gran visibilitat en el món artístic català. Fins al 1907, la direcció de les dues revistes que serien fonamentals per construir el moviment modernista i el Noucentisme, Pèl & Ploma (1897-1903) i Forma (1904-1907), el convertiren en una figura de referència en l’àmbit artístic. La llista dels seus articles relacionats amb el món de l’art és enorme. Cal no oblidar tampoc que Utrillo exercí la crítica des de diferents tribunes com La Publicidad, La Noche, Museum, Vell i Nou i d’altres i que publicà diverses monografies sobre El Greco (1906), Ribera (1907) i Zuloaga (1909).

Però probablement fou la direcció artística de l’Enciclopedia Espasa, tasca que exercí entre 1906 i 1919, el que afirmà la situació d’Utrillo en un lloc privilegiat per traçar tota una xarxa de relacions amb el món de l’art antic i contemporani.

Sens dubte aquesta imatge de connaisseur i la seva formació d’enginyer foren raons determinants perquè Charles Deering li encarregués la construcció de Maricel a Sitges l’any 1909, així com la cerca d’obres per a engrandir la seva col·lecció, a partir de la seva xarxa tentacular de contactes en les diferents esferes de l’art. Si bé és cert que no fou l’únic agent actiu en la captura d’obres per a la col·lecció de Sitges, en què el mateix Charles Deering tingué un paper determinant, Utrillo es convertí en un veritable referent del mercat des d’aleshores i fins al trist final del projecte, l’estiu de 1921, quan el col·leccionista americà abandonà Sitges amb les seves obres.

D’altra banda, la seva relació amb Santiago Segura, un dels agents culturals més importants de la segona dècada del segle passat a Catalunya, va ampliar la seva capacitat d’incidir en el mercat de l’art català del període, cosa que va permetre a Utrillo actuar sobre diferents aspectes de la promoció d’artistes i el comerç. El promotor de la galeria i botiga El Faianç Català, inaugurada el 4 de març de 1909, obrí sis anys més tard les Galeries Laietanes en un local contigu i l’any 1916, l’establiment La Basílica, dedicat a les antiguitats.

La seva col·lecció de pintura no es pot entendre sense l’entramat d’amistats, de relacions i de favors que anà constituint des del paper central que jugà en l’àmbit de la crítica, de la història i del mercat de l’art. Les primeres notícies de la col·lecció d’Utrillo ens arriben a través de les cartes en què algun pintor li ofereix una obra o sobretot a partir de la correspondència amb Lluís Plandiura, qui li compra part de la col·lecció entre el desembre de 1924 i el gener de 1925.

Els documents de la compra de Plandiura són les primeres fonts trobades fins ara per poder identificar algunes obres de la seva propietat en aquell moment (Arxiu Miquel Utrillo (AMU), 2992). En la primera carta, del 6 de setembre de 1925, Plandiura es queixa de la impossibilitat d’adjuntar al conjunt que està negociant l’obra Interior del Cau Ferrat, ja que Utrillo esgrimeix possibles problemes amb la família si accedeix a la seva venda, a la qual cosa Plandiura exigeix afegir al conjunt un oli de Colom: «Vos demano que ja que no és possible obtenir l’inclusió del vostre quadre en el lot, com era la meva proposta, hi poseu el Colom. Creq que m’ho mereixo, puig si així no fos, no vos lo demanaria» (AMU s/n). El quadre en disputa, pintat per Utrillo l’any 1895, forma part actualment de les col·leccions dels museus de Sitges (Museu de Maricel, núm. inv. 11386) (figura 1). En aquesta carta podem veure també que Plandiura pagà 12.000 pessetes pel conjunt d’obres adquirit a Utrillo.

El 19 de setembre, el col·leccionista escrivia: «He rebut vostra primera remesa composta de Sunyer —retrat d’una Manola—, Casas, cuadret d’un pis —Regoyos, paissatge, i Picasso, Chanteusse. Són doncs quatre quadrets rebuts lo que vos poso en coneixement per si hi havia més coses enviades. M’agradaria que si possible fos, dilluns abans de les 5 de la tarda ho tingués tot a casa. Vos ja sabeu lo que es anarsen de viatge y vos me fareu carreg. Si vostra casa s’ha buydat, no es menys vostre lo que s’ha omplert. Espero que fareu lo impossible per a complaurem y dilluns m’en podré anar havent deixat encarregats els marcs.»

La darrera carta sobre aquesta adquisició de les obres d’Utrillo, datada el 22 de gener de 1926, demostra un nou pagament de l’industrial i afegeix la llista de totes les obres adquirides: «Amic Utrillo, Aquí van les dugues mil de l’ala tal erem convingut. Ara uns tres prims d’espera hi aniran les altres dugues mil que manquen per saldar la deuta més espiritual que material que amb vos tinc pendent. ¡¡¡ penseu en els dibuixos d’en Casas encara que siguin portraits!!!»

Utrillo - M

Sunyer . Nena amb un gosset

. Cap d’una Manola

Nonell . Dona ajaguda - blau

        . 2 dib. Petits menjador

        . 1 “  mercat

Casas   . Dona pis - pastís taller

. 8 dibuixos á escollir

Regoyos . Paissatge menjador

Picasso  . Pastel i gouache ballarina

 . “       “      chanteusse

. Cap dona - blau

. 8 dibuixos, quatre á dalt el despatx i 4 més a escolli

------------------------------------10.600

Afegint-hi el Colom               1.400

                    ------------------------

                                            12.000

 

És interessant constatar en aquesta llista la presència d’onze dibuixos de Picasso (figura 2). Utrillo els adquirí probablement al llarg del període en què Picasso participà en les activitats d’Els Quatre Gats, quan Utrillo tenia un paper fonamental en l’organització de les activitats artístiques de l’establiment. Fou el mateix Utrillo qui organitzà la primera exposició individual de Picasso a la cerveseria el febrer de 1900 i la segona, el juliol del mateix any. Francesc Fontbona demostrà que el malagueny feu una altra exposició a Els Quatre Gats el juliol de 1900, en la qual exposà quatre obres relacionades amb el món de la tauromàquia.

Utrillo també fou l’impulsor de l’exposició conjunta de Casas i Picasso a la Sala Parés el juny de 1901. Amb motiu d’aquesta exposició, Utrillo dedicà un amable article de lloança al jove pintor a Pèl & Ploma, il·lustrat amb el retrat que li feu Casas a París i cinc dibuixos del malagueny.

Confrontant les informacions aparegudes en el número extraordinari que la Gaseta de les Arts dedicà a la col·lecció Plandiura l’octubre de 1928 —amb el llistat de la venda de la col·lecció Utrillo— i la llista d’obres de la col·lecció Plandiura adquirides per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona l’any 1932, podem arribar a tenir un coneixement força aproximat de les obres de Picasso que havien estat propietat d’Utrillo.

En la llista de la compra a Utrillo apareix un paisatge de Darío de Regoyos, però en la compra de 1932 aquesta obra no hi consta. De les obres de Sunyer adquirides a Utrillo, podem pensar que Nena del gosset és l’oli homònim de 1917, actualment conservada al MNAC amb el número d’inventari 3841, provinent de l’adquisició Plandiura (figura 3). La segona obra de Sunyer (Cap de Manola) és impossible d’atribuir en la llista de les dinou obres més de Sunyer adquirides a Plandiura.

En el cas de les obres d’Isidre Nonell, l’adquisició Plandiura comptava amb un ampli conjunt de trenta-tres olis i dibuixos, encara que Capdevila, en l’article de la Gaseta de les Arts abans citat, deia que Plandiura tenia trenta-nou obres del pintor. L’obra referenciada en la llista com a «Dona ajaguda - blau» és el magnífic oli sobre tela catalogat actualment com Estudi i datat l’any 1908 (MNAC 4568) (figura 4), ja que és l’única obra del conjunt que concorda amb aquesta descripció. D’altra banda, dels tres dibuixos adquirits a Utrillo, el que Plandiura anomena «Mercat», bé podria ser el dibuix homònim, datat entre 1897 i 1900 (MNAC 4906-D) (figura 5).

Els nou dibuixos de Casas («Dona pis - pastís taller i 8 dibuixos á escollir») no són identificables dins el conjunt de vint-i-nou obres del pintor que adquirí l’industrial, així com l’obra de Colom, dins el conjunt de deu olis del pintor que ingressaren al museu de Barcelona per la mateixa via.

Miquel Utrillo morí a Sitges el 20 de gener de 1934 i, quatre mesos després, la Sala Parés tancava la temporada amb l’exposició que posava a la venda la resta de la seva col·lecció. Joan Anton Maragall es referí a aquesta mostra com una exposició que ara hauria estat del màxim interès i que llavors va passar, en certa manera, desapercebuda; les obres no eren gaire importants, però reunien aquell to d’intimitat, que moltes vegades tenen els dibuixos i les pintures quan són ofertes a un bon amic: sens dubte la profunda i sincera amistat d’Utrillo amb tots aquests artistes havia de donar lloc a la creació d’un conjunt excepcional de notes molt personals. La col·lecció es completava amb un conjunt de cent trenta-tres bacines de ceràmica espanyola de diverses regions.

Els noms que apareixen al catàleg són: Nonell, Casas, Junyer i Vidal, Zubiaurre, Clarà, Opisso, Sunyer, Llovera, Galí, Martí Alsina, Galwey, Iu Pascual, Cabanyes, Guiteras, Madrazo, Junyent, Mas i Fondevila, J. Pujol, Tusquelles, Maeztu i finalment Picasso. El fullet de l’exposició, que restà oberta del 16 al 30 de juny, no està il·lustrat (figura 6), però ens aporta la informació suficient per entendre que Utrillo conservà fins a la seva mort una part considerable de la seva col·lecció de pintura i una important col·lecció de ceràmica. Cal destacar aquest fet si tenim present les dificultats econòmiques que travessà en alguns moments, després de la fi del projecte de Maricel l’estiu de 1921. El fet de no voler vendre la col·lecció ens dona a entendre la importància que li atorgà.

De la llista de més de quaranta-set obres (no especifica el nombre de dibuixos de Picasso que estaven a la venda), únicament ens atrevim a reconèixer el retrat d’Eliseu Meifrèn fet per Ramon Casas (figura 7), que fou adquirit pel Museu d’Art de Catalunya. Poc sabem de la col·lecció de ceràmica d’Utrillo, les «133 bacines de diversos orígens (catalanes, andaluses, aragoneses, valencianes, navarres, etc.)», tal com consta en el fullet de la venda a la Sala Parés.

Mesos després de la mort d’Utrillo, el mes del maig de 1934, els seus fills dugueren a terme un dipòsit d’obres a la Junta de Museus que ens serveix per conèixer altres obres que havien estat de la seva propietat. Es tracta dels retrats que Ramon Casas feu de Dolors Vidal, la seva esposa, l’any 1911 (MNAC 113-87-000), actualment exposat en el Museu de Maricel, i el seu retrat de l’any 1917, actualment en una col·lecció particular de Barcelona; dos retrats del mateix Utrillo pintats per Santiago Rusiñol, un entre 1889 i 1890 a París (MNAC 113-83-000) i un altre on el protagonista es troba a l’entrada del Moulin de la Galette (1890-1891) (MNAC 113-84-000), adquirits els dos l’any 1945. En el mateix dipòsit hi consta el retrat d’Utrillo fet pel pintor Rafael Martínez Padilla, entre 1920 i 1925, retornat a la família l’any 1945 i que actualment forma part de les col·leccions dels museus de Sitges, i finalment un dibuix de Ricard Opisso, que desconeixem.

Per acabar, cal recordar que la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol de Sitges encara conserva alguns elements de la col·lecció Utrillo. De fet, la família va vendre tot allò que tenia un valor comercial, menys el seu retrat fet per Ismael Smith, l’original en guix i un bronze (figura 8) i una petita escultura de Manolo Hugué de terracota de cap a 1900 (AMU 2381). La Biblioteca, dins l’arxiu Utrillo, també conserva un capitell emmotllat d’un original de Pere Jou, una al·legoria del vi de la xemeneia de la casa La Fontana de Rupit. La resta d’elements conservats són un conjunt de caricatures de petit format fetes per Bagaria (AMU 3393), Antoni Utrillo (AMU 3476), Emili Ferrer (AMU 3398), Oleguer Junyent (AMU 2428 i 2429) i tres més d’anònimes (AMU 3785, 3779 i 3780). També dos petits dibuixos d’Emerencià Roig i Raventós (AMU 3781 i 3783) i altres de Santiago Rusiñol (AMU 2461 i 2462).

Bibliografia

Berenguer, Mireia. «La incidència de la venda de la col·lecció Plandiura a la premsa de l’època». Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, vol. xvi, núm. 2 (2002), p. 11-25.

Boronat i Trill, Maria Josep. La política d’adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999. (Monografies de la Junta de Museus de Catalunya; 1)

Borralleras, Joaquim. «L’adquisició de la col·lecció Plandiura». Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona [Barcelona: Ajuntament de Barcelona], núm. 19 (desembre 1932), p. 353-395.

Capdevila, Carles. «L’art modern català a la col·lecció Plandiura». Gaseta de les Arts: Número extraordinari dedicat a la col·lecció Plandiura, any 1, núm. 2 (octubre 1928), p. 26-40.

Domènech, Ignasi. «Miquel Utrillo, el mercat de l’art i el col·leccionisme». A: Bassegoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi (ed.). Mercat de l’art, col·leccionisme i museus: Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles xix i xx. Bellaterra [etc.]: Universitat Autònoma de Barcelona [etc.], 2014. (Memoria Artium; 17), p. 111-152.

Fontbona, Francesc. «Picasso. Aspectes desconeguts de la seva joventut». Serra d’Or (juliol-agost 1981), p. 262-263.

Jori, Romà. «Col·lecció Plandiura». Vell i Nou, núm. 12 (novembre 1915), p. 6-9.

Maragall, Joan A. Història de la Sala Parés. Barcelona: Selecta, 1975.

Miquel Utrillo i les arts. Sitges: Ajuntament de Sitges, 2009.

Pincell [Miquel Utrillo]. «Pablo R. Picasso». Pèl & Ploma, núm. 77 (1 juny 1901), p. 15-18.

Utrillo, Miquel. «Presentació». Pèl & Ploma, any 1, núm. 1 (3 juny 1899), p. 2.

Vidal Oliveras, Jaume. Santiago Segura (1879-1918): Una història de promoció cultural [catàleg d’exposició]. Sabadell: Museu d’Art de Sabadell, 1999.

Ignasi Domènech i Vives