Llista de fitxes Web del projecte

Ateneu Barcelončs 

23/9/2020

Barcelona  1860  - 

Dibuix Escultura Pintura

 

Figura 1. La biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, amb un sostre pintat per Francesc Pla, el Vigatà (c. 1796).

Figura 2. Ramon Martí i Alsina, Retrat d’Ildefons Cerdà (1878).

Figura 3. Lluís Graner, Retrat de Josep Yxart (1895).

Figura 4. Alexandre de Riquer, Dones amb catàleg (1893).

Figura 5. Martí Llauradó, Josep Maria de Sagarra.

Figura 6. Josep Guinovart, Museu Bagdad (2006).

L’Ateneu Barcelonès té els seus orígens en l’Ateneu Català, fundat a Barcelona el 1860 i presidit pel jurista Manuel Duran i Bas, i que el 1872 es fusionà amb el Centre Mercantil Barcelonès. Bé que en els seus orígens hi tingué una gran representativitat el món polític i econòmic, acabà imposant-s’hi segurament el caràcter cultural, i la seva biblioteca esdevingué —i és encara— una de les principals de Catalunya. Originàriament situat a la rambla de Caputxins, esdevingué un veritable temple de la cultura catalana, especialment amb intervencions decisives d’escriptors com Àngel Guimerà —que introduí la llengua catalana com a vehicle natural d’expressió en el seu discurs presidencial de 1895, en una època en què el nostre idioma havia perdut rellevància oficial— o Joan Maragall, que hi pronuncià com a discurs també presidencial el seu famós Elogi de la paraula, el 1903. El 1904 l’Ateneu s’establí a la seva seu fins ara definitiva, la casa Josep i Llogari Serra, que ocupava el palau setcentista Savassona del carrer de la Canuda.

Tot i que no és objectiu principal de l’entitat, a l’Ateneu s’hi ha anat reunint una significativa col·lecció d’art, començant per elements del mateix immoble: els sostres al fresc de la planta noble, pintats per Francesc Pla, el Vigatà, cap al 1796 (figura 1), i per Josep Mirabent i Gatell, cap al 1860. També pertanyen al palau original tres grups de putti, al·legòrics de les estacions de l’any, en terra cuita, atribuïts a Ramon Padró i Pijoan. De l’època en què s’adaptava l’antic palau als nous usos de l’Ateneu (1904-06), queden intervencions dels arquitectes Josep Font i Gumà o Antoni Maria Gallissà, tot i que es tendeix a veure-hi més aviat elements de Josep Maria Jujol, que hi actuava d’arquitecte auxiliar.

Tanmateix, les peces típiques de la col·lecció són els quadres. El mateix Ateneu encarregà retrats de dimensions importants als millors pintors de l’època per honorar la memòria de personalitats —presidents o no— vinculades a l’entitat. Uns quants porten la data del 1878: Mirabent va fer el de Ramon Anglasell, Joan Vicens el de Joan Agell, Benet Mercadé el de Francesc Permanyer, Ramon Martí i Alsina el d’Ildefons Cerdà (figura 2) i Francesc Torrescassana el de Joan Güell i Ferrer. El 1880 el mateix Martí i Alsina donà el retrat de Josep Anselm Clavé i va fer per encàrrec el de Francesc Martorell i Peña, i el 1881 Francesc Gómez Soler donà el retrat del seu mestre, el pintor Simó Gómez. Nous encàrrecs de l’Ateneu foren els retrats de Manuel Milà i Fontanals a Joan Planella (1885), de Josep Yxart a Lluís Graner (1895, figura 3) —segurament el millor de la sèrie—, de Martí i Alsina al seu fill Ricard Martí i Aguiló (1896), de Josep Coroleu a Manuel Cusí (c. 1895), del Dr. Robert a Arcadi Mas i Fondevila (1902), d’Ildefons Suñol a Carlos Vázquez (1914) i de Miquel dels Sants Oliver a Fèlix Mestres (1920). Per donació de la família de l’arquitecte Josep Vilaseca arribà també un retrat seu fet per Graner (c. 1898).

L’Ateneu també encarregà busts escultòrics: el de Marià Aguiló a Eusebi Arnau (1897) i el de Jacint Verdaguer a Manuel Fuxà (1903). Josep Piqué donà un bust seu del Dr. Robert el 1902, i un de Narcís Oller, d’Arnau, arribaria el 1931, per donació de la família de l’escriptor.

Tanmateix, a l’Ateneu també entraven obres que no responien a cap política d’honorar personalitats, sinó segurament simplement al gaudi de la pintura en la seva puresa, que és el motor natural del col·leccionisme. D’aquesta mena de peces hi ha una Marina amb barques, de Modest Urgell, datable al tombant de segle, una figura de Romà Ribera molt característica (Fredolica, 1896), una magnífica Platja de Sitges, de Joan Roig Soler, comprada per l’Ateneu a l’exposició del Museu Martorell de 1885, el Retrat del Sr. Bea —que era el mestre d’esgrima del mateix Ateneu—, de Josep Cuchy (entre 1880 i 1890), unes Dones amb catàleg, encàrrec de l’Ateneu a Alexandre de Riquer (1893, figura 4) o un parell d’excel·lents còpies de Rafael i de Murillo per Elvira Llagostera (1885).

Ja d’època noucentista hi ha magnífics caps escultòrics, normalment d’escriptors: Joaquim Borralleras, d’Enric Casanovas (1914, cedit pel MNAC); Agustí Esclasans, de Rafael Solanic (c. 1927, donació de la filla de l’artista); Alexandre Plana, de Josep Dunyach (c. 1927); Josep Maria de Sagarra, de Martí Llauradó (c. 1950, donació del fill de l’escriptor, figura 5). Molt més tard, el 2000, l’entitat n’adquirí un de Josep Pla, obra de Manuel Cusachs (1983). Encàrrec de l’Ateneu és una Atenea de bronze de cos sencer i format natural de Lluís Montané i Mollfulleda (1975), que a part de soci va ser-hi professor d’art.

D’autors més recents hi ha originals d’Antoni Peyrí (1997) i Antoni Llena (1999), però una expressa voluntat d’enriquir la col·lecció amb obres d’art contemporani caracteritzà la presidència d’Oriol Bohigas, iniciada el 2003. Originals de Maria Girona (2005), Narcís Comadira (2005), Jordi Benito (2005), Josep Guinovart (2006, figura 6)), Soledad Sevilla (2006), Miguel Olivares (2006), Jaume Plensa i un mural de Frederic Amat (2007) s’afegiren a estampes d’Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs, Perejaume, Romà Panadès, Albert Ràfols-Casamada, Albert Porta (Zush), i fotografies d’Antoni Bernad, Margarita Andreu, Rosa Feliu o Manel Esclusa, que se sumen a una preexistent petita col·lecció d’estampes i mapes històrics.

Bibliografia

Fontbona, Francesc (coord.). Testimonis artístics. Ateneu Barcelonès. Barcelona: Ateneu Barcelonès: RBA, 2010.

Francesc Fontbona

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal