Com a gran entusiasta del llibre i tot el que l’envolta, Jordi Estruga (figura 1) ha dedicat una bona part del seu temps a l’activitat bibliòfila. Durant quasi vint anys (de l’octubre del 1997 al juny del 2017) ha gaudit del privilegi d’exercir la presidència de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona (ABB) de la qual n’ha estat president d’honor i membre de la junta directiva fins a la seva defunció. També ha format part de l’Association Internationale de Bibliophilie (AIB), amb seu a París, com a soci i membre del consell d’administració. Ha col·laborat amb diverses entitats culturals, entre elles, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, en la qual ha participat com a acadèmic corresponent. Ha tingut l’oportunitat d’impulsar diferents activitats, a escala nacional i internacional, relacionades amb el llibre, el gravat i la cartografia. Ha fet avinent la seva participació en la preparació i l’execució dels diversos congressos i col·loquis internacionals que l’AIB organitza anualment des de París. Va col·laborar molt estretament en l’organització i el desenvolupament de dos rellevants esdeveniments que varen tenir lloc a Barcelona: el Simposi Internacional de la Map Collectors Society (1986) i el XXII Congrés de l’Association Internationale de Bibliophilie (2001). Ha estat autor de diverses publicacions i conferenciant de temes especialment relacionats amb la història de la Corona d’Aragó, la bibliofília, el gravat, la litografia i la cartografia catalana. També ha intervingut en la publicació de les diferents obres que l’Associació de Bibliòfils de Barcelona edita regularment.
Pensava que una bona part del seu interès pel món del llibre i molt especialment del grafisme ve del fet que sent molt jove, quan tot just tenia quinze anys, va tenir l’oportunitat de col·laborar amb una coneguda empresa del sector gràfic dirigida per Vicenç Caldés i Arús, pare de l’escriptor Pere Calders. Durant tres anys va viure immers en el món de l’edició i del grafisme sota el mestratge d’un dels més reconeguts especialistes del sector. Suposava que aquest fet devia haver tingut una certa influència en la concepció i estructuració de la seva biblioteca que, a més d’un bon nombre de manuscrits, abraça una bona mostra de llibres impresos que van des de l’època incunable fins a l’actual. Els continguts fan referència, sobretot, als territoris de la Corona d’Aragó, als inicis de la litografia al nostre país, a un renovat aspecte de la xilografia (la neoxilografia) i a la cartografia catalana. Hi trobem des de les cròniques generals i descripcions especialitzades de la nostra història fins a les primeres publicacions que incorporaren il·lustracions litogràfiques, com, també, una comprensiva selecció d’obres que patentitzen l’excel·lència assolida a Catalunya pel gravat xilogràfic modern (neoxilogràfic). Cal ressaltar la presència d’una de les col·leccions privades més completes de cartes geogràfiques de Catalunya (del 1605 al 1800), que palesen la seva singularitat històrica i territorial. Aquesta darrera col·lecció es complementa amb un ampli nombre de gravats que mostren les vistes més antigues de la ciutat de Barcelona (segles xvi al xix).
Esment d’algunes de les obres que componen la biblioteca
Només a tall d’exemple es consignen tot seguit algunes de les obres que formen part de la biblioteca.
Manuscrits
Fragmento de un Códice en que un Rey se propone plantar un jardín de Caballeros de nuestro Señor Jesucristo. L’acompanya una transcripció feta per l’historiador i antic director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Manuel de Bofarull (figura 2).
Planos Hechos por D. Felix Colon. Apendice de las reglas del diseño y del lavar con la explicación de doce planos de fortificación y architectura, 1773. L’autor, Félix de Colón, descendent de Cristòfor Colom, fou un reconegut enginyer militar que arribà a ser mariscal de camp i membre del Consejo Supremo de Guerra. Entre d’altres, es mostren diferents plànols de les fortaleses de Montjuïc i Figueres.
Álbum del Marechal Castellane, que conté diferents dibuixos, gravats i litografies realitzats pels seus camarades durant la campanya d’Espanya (1823-1826).
Un exemplar de la revista Il Tiberio (agost del 1898), amb diferents aportacions d’artistes i escriptors catalans pertanyents al grup artístic El Rovell de l’Ou.
Incunables
Oratio Antonii Geraldini pthonotarij aplici poeteqz laureati:ac regii Oratoris: in obsequio canonice exhibito p illustrë comitè Tëdille… (Roma, Stephan Plannck, impressor, 1486). Obra dedicada al comte de Tendilla, ambaixador dels Reis Catòlics, escrita per Antonio Geraldini, humanista i poeta italià al servei dels reis d’Aragó, preceptor de la infanta Isabel, secretari de Joan II i cronista de Ferran II. Residí durant molt de temps a Barcelona, on va mantenir una relació literària amb Pere Miquel Carbonell i exercí una forta influència sobre diferents humanistes catalans.
Primera edició barcelonesa de la gramàtica de Nebrija: Grammatica Nebrissensis cum Comento (Barcelona, Ioanne Rosembach, 1497). Aquesta publicació es considera un dels exemples primerencs de l’elevació del llatí vulgar a la categoria de llengua de cultura (figura 3). El llibreter i bibliògraf Antonio Palau i Dulcet va fer constar que només coneixia l’existència d’un altre exemplar d’aquesta publicació als Estats Units (Biblioteca Ann Arbor, Providence).
Altres publicacions
Cal ressaltar la presència d’un apreciable nombre d’obres relacionades amb significatius aspectes del dret català com ara: usatges, constitucions, consolats de mar, etc. Entre els usatges, trobem els de Jaume Marquilles (Barcelona, Luschner, 1507). La biblioteca conté la major part de les edicions catalanes de les constitucions, del 1503 al 1704, així com del consolat de mar, del 1539 al 1720 (figura 4). El consolat de mar assolí una gran transcendència internacional; inicialment, només va regular el dret marítim català però més endavant va passar a ser adoptat primer a la Mediterrània i, posteriorment, a l’Atlàntic. Entre les publicacions trobem, també, bona part de les primeres cròniques i ressenyes de contingut històric referides a Catalunya: les de Jaume I, Pere Tomic, Pere Miquel Carbonell, Ramon Muntaner, Bernardino Gómez Miedes, Francisco Diago, Jeroni Pujades, Andreu Bosch, Esteve de Corbera, Narcís Feliu de la Penya i d’altres. Paral·lelament, se’ns fan presents les primeres edicions dels cronistes aragonesos: Geronimo Çurita, Diego de Sayas, Bartolomé Leonardo de Argensola, Juan F. Andrés de Uztarroz, José Lupercio Panzano, Diego José Dormer, Pedro Abarca i Vicencio Blasco de Lanuza.
Cartografia
Dins l’àmbit de la cartografia, ressalta la presència de diferents atles. Destaquen els dos que va editar en castellà a Anvers el reconegut cartògraf flamenc Abraham Ortelius, els anys 1602 i 1612. L’edició del 1602, Theatro d’el orbe de la Tierra de Abraham Ortello (Anvers, Emprenta Plantiniana, 1602), és el primer atles en què va aparèixer un mapa de Catalunya. Certes investigacions fan pressuposar, però, que aquest mapa català fou incorporat a l’atles entre els anys 1605 i 1608. Hi són presents, també, seixanta-una de les seixanta-cinc primeres cartes geogràfiques que mostren la singularitat de Catalunya. Foren estampades des de principis del segle xvii fins a finals del segle xviii. Aquesta col·lecció està acompanyada per la majoria de les reedicions que es van fer d’aquests mapes al llarg dels dos segles esmentats. A la biblioteca trobem, també, una col·lecció d’estampacions de vistes de Barcelona, ciutat que pel seu prestigi i rellevància fou força reproduïda gràficament per un gran nombre d’editors europeus.
Incunabila litogràfica
Es valoren d’una manera especial una sèrie de publicacions en les quals apareixen les primeres il·lustracions litogràfiques efectuades al territori espanyol, com també, un conjunt d’obres que testimonien l’excel·lència que va assolir a Catalunya el gravat anomenat neoxilogràfic (figura 5). El fet que fossin els mateixos artistes els que participessin en tot el procés, des del dibuix sobre la pedra litogràfica fins al gravat sobre la fusta, millorà el resultat de la reproducció de les seves obres. Dels llibres amb il·lustracions litogràfiques n’esmento els dos més antics: Alejo o la casita en los bosques (Barcelona, Impremta Brusi, 1819), de l’autor francès Ducray Duminil, i Oficio de la Semana Santa (Barcelona, Juan F. Piferrer, impressor, 1820), amb traducció de Joaquín Lorenzo Villanueva. Les litografies procedien del taller litogràfic barcelonès d’Antoni Brusi, el primer establert a Espanya per la iniciativa privada. Cal esmentar, també, la presència de l’obra considerada com la de l’excel·lència de la litografia primitiva espanyola: Colección litográfica de cuadros del Rey de España Don Fernando VI (Madrid, Real Establecimiento Litográfico, 1826-1832).
Neoxilografia
Quan alguns artistes es decidiren a fer servir la xilografia com un nou mètode d’expressió artística, els resultats de la seva tasca foren tan diferents que el bibliòfil i escriptor Octave Uzane els buscà un nou nom: neoxilògrafs. Aquest moviment va ser altament rellevant a Catalunya. Fou exercit per un conjunt de reconeguts artistes, entre ells: Joaquim Torres-García (figura 6), Lluís Jou i Senabre, Enric Cristòfor Ricart, Josep Obiols, Ricard Marlet i Antoni Ollé i Pinell. La majoria de les obres editades amb gravats xilogràfics d’aquests autors formen part de la biblioteca. En són exemples: la Revista de l’Escola de Decoració (Terrassa, P. Mulleras, 1914) en la qual, a més de Torres-García, hi intervingueren la seva muller, Manolita Piña, i Josep Obiols; la revista Themis (juny del 1915 - març del 1916) en la qual apareixen alguns dels primers gravats d’Enric Cristòfor Ricart; el llibre Les dones davant la guerra, de Miquel Poal (Barcelona, 1916), amb gravats de Josep Obiols; l’Almanac de les Arts (Sabadell, 1924), amb boixos de Ricart Marlet, i l’obra L’ingenu amor, de Carles Riba (Barcelona, 1948), amb gravats a la planxa perduda d’Antoni Ollé i Pinell.
A Jordi Estruga el satisfeia el fet que una part dels components de la biblioteca hagin estat d’interès per a diferents estaments culturals de caràcter públic i que, per aquest motiu, hagin participat en diverses exposicions, hagin estat objecte de diferents publicacions i hagin format part de la temàtica central de nombroses conferències.
