L’Assaig d’un vocabulari meteorològic català, d’Eduard Fontserè

L’Assaig d’un vocabulari meteorològic català, d’Eduard Fontserè, ha estat una obra de referència per a la difusió i el bon ús del lèxic català en l’àmbit de la meteorologia. L’obra va ser publicada l’any 1948 per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i va respondre a la iniciativa de diversos països d’editar un vocabulari en la llengua pròpia de cada país, arran de la reunió del Comitè Meteorològic Internacional de l’any 1921, a Londres. Un parell d’anys abans, l’octubre del 1919, a la Conferència Meteorològica Internacional que va tenir lloc a París, ja es va plantejar establir un vocabulari meteorològic internacional amb dues finalitats: en primer lloc, unificar un mateix vocabulari per als diferents països per tal que la comunitat científica es pogués entendre millor, i, en segon lloc, fer que dins de cada país també hi hagués aquest enteniment, tot creant un conjunt de definicions inequívoques del significat de cada paraula emprada en l’àmbit meteorològic.

Fontserè va voler que la llengua catalana tingués el seu propi lèxic meteorològic, com ho van fer altres països en les seves respectives llengües, i per aquest motiu va impulsar l’estudi i la publicació d’un vocabulari meteorològic català, que acabaria sent l’Assaig. Com el mateix Fontserè explica en el pròleg de l’obra, el vocabulari era un complement a les definicions meteorològiques que ja es recollien en altres fonts d’aquell moment, com ara diccionaris generals, i que Fontserè no va incloure per no copiar-les. L’Assaig es va limitar a recollir nous mots que no eren als diccionaris generals o bé a precisar d’una manera més tècnica aquelles definicions que ja existien en altres fonts.

El projecte d’actualització de l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català

L’any 2023 es van commemorar els setanta-cinc anys de la publicació de l’obra de Fontserè, i aquest mateix any es va iniciar el projecte d’actualització de l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català, un dels projectes de recerca finançats per l’IEC en el període 2022-2024, que ara culmina amb l’obertura al públic d’aquest espai web de consulta. El principal objectiu d’aquest projecte era revisar i actualitzar el vocabulari meteorològic del 1948 de Fontserè, atès que, en el transcurs d’aquests setanta-cinc anys, el coneixement científic de la meteorologia i la climatologia ha canviat molt. També els avenços científics han comportat l’aparició d’un cabal important de termes d’ús habitual que no estaven recollits en l’obra original i que calia incloure. Aquests nous temes són el resultat, principalment, de l’ús de les simulacions numèriques per a entendre els fenòmens atmosfèrics, i també de l’estudi i el monitoratge del canvi climàtic. A més, calia incloure en aquesta revisió el vocabulari relacionat amb la climatologia i el canvi climàtic, una temàtica actual i que encara no s’estudiava degudament a la primera meitat del segle xx.

Actualment hi ha diverses fonts lexicogràfiques en línia que recullen part del vocabulari meteorològic català, entre les quals: el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, el Diccionari de meteorologia del TERMCAT, el Diccionari de meteorologia de la Universitat Politècnica de Catalunya i el Llibre d’estil del Servei Meteorològic de Catalunya, entre altres.

Característiques de l’actualització del vocabulari Fontserè

El web d’actualització del vocabulari meteorològic català mostra la revisió lexicogràfica dels termes meteorològics que incloïa l’obra de Fontserè, uns 850 termes, i més de 1.200 entrades noves, que s’han afegit per a completar l’obra original.

La plataforma de consulta permet fer tres tipus de cerques: per l’entrada, amb un menú desplegable que ofereix les opcions de cerca «Conté», «Comença per», «Acaba en» i «Coincident»; per l’àrea temàtica, amb un desplegable que ofereix onze àrees d’especialitat, i, finalment, per la tipologia d’entrada. En aquest darrer cas, les entrades del vocabulari s’han classificat en les quatre categories següents:

1) Entrada original: entrada que s'ha mantingut tal com l'havia definida Fontserè a l'edició del 1948, atès que la definició s'ha conservat al llarg del temps i segueix sent vàlida actualment.

2) Entrada actualitzada: entrada en què s’ha modificat alguna petita part de la definició original que ho requeria, a causa de l’evolució del coneixement meteorològic i científic en general. En el cas en què l’actualització ha requerit una nova definició, la definició original de Fontserè s’ha mantingut al final de la fitxa perquè els usuaris la puguin consultar, si així ho volen.

3) Entrada nova: terme que Fontserè no havia recollit i que, des del punt de vista científic, era rellevant definir-lo i afegir-lo al cabal lèxic català, atès que no s’havia recollit en cap publicació. En altres casos es tracta de termes que sí que han estat recollits en obres publicades pel TERMCAT, el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC o altres fonts.

4) Entrada original obsoleta: entrada que actualment no té ús i que correspon a tècniques o instrumentació obsoletes.

Les onze àrees temàtiques en què s’han classificat les entrades són: Canvi climàtic, Climatologia, Fenòmens meteorològics, Instrumentació, Meteorologia, Modelització i pronòstic, Núvols, Observació atmosfèrica, Relacions de la meteorologia o la climatologia amb la societat, Teledetecció i Altres àrees. Aquesta darrera àrea temàtica prové del fet que Fontserè va incloure en la seva obra termes no vinculats directament a la meteorologia. Seguint el seu criteri, s’ha creat aquesta àrea per a incloure’ls i afegir-hi, en algun cas, algun terme nou.

Altres aspectes que cal destacar de l’obra actualitzada —i que no contenia l’obra original— és la incorporació de la categoria gramatical de cada terme i la reubicació de les informacions complementàries de l’entrada en camps separats de la definició, com ara, en els casos en què n’hi ha, la informació enciclopèdica, els sinònims, les remissions, i els símbols i les sigles. També cal destacar la il·lustració d’un bon nombre d’entrades amb fotografies en les àrees d’especialitat de Núvols i Fenòmens meteorològics, i en algunes d’Instrumentació, que poden ajudar els usuaris a millorar la comprensió de la definició dels termes.

Per acabar, cal deixar constància que el projecte d’actualització no finalitza amb la publicació d’aquest espai web, sinó que pretén ser un projecte viu, en actualització constant gràcies a la creació d’un grup holístic format per científics i lingüistes de les diferents institucions catalanes competents en matèria científica i lingüística, que periòdicament anirà estudiant i afegint al web els nous termes que van apareixent en l’àmbit de la meteorologia i que la llengua catalana ha de tenir ben definits.

Agraïm a la família i als hereus d’Eduard Fontserè l’autorització per a poder actualitzar la seva obra. També agraïm a l’IEC el suport al projecte de recerca 2022-2024 gràcies al qual s’ha pogut desenvolupar aquesta actualització.

 
Jordi Mazon
Coordinador del projecte
Abril de 2024