període crític c. nom. m.
Climatologia
[Entrada original]

En bioclimatologia, període, relativament curt, durant el qual la sensibilitat d’una planta (o d’un animal) en matèria climàtica, o almenys amb referència a algun dels elements del clima, és molt més gran que d’ordinari.

Si durant el període crític les exigències climàtiques de la planta no són satisfetes, o bé si ho són d’una manera insuficient, el rendiment econòmic disminueix o s’anul·la.