mal de muntanya c. nom. m.
Relacions de la meteorologia o climatologia amb la societat
[Entrada nova]

Conjunt de trastorns consistents principalment en mal de cap, insomni, pèrdua de gana o nàusees, associat a vegades a tos seca, ofec i vertigen, com a conseqüència de la disminució de la presència d’oxigen a l’aire a partir de 3.000 o 3.500 m d’altura.

Sinònims:  mal d’altura