evicció f.
Meteorologia
[Entrada original]

Arrossegament d’una massa d’aire primitivament en calma per una altra dotada de moviment, o per cossos també en moviment que penetren en el seu interior.

L’ascensió convectiva de l’aire calent, la caiguda de la pluja o l’estimbada d’una allau poden determinar en l’aire proper moviments d’evicció. També és arrossegada en evicció la zona turbulenta de transició d’una superfície frontal, per la massa d’aire més ràpida.