foc de Sant Elm c. nom. m.
Fenòmens meteorològics
[Entrada original]

Descàrrega elèctrica en forma de petit plomall lluminós, que en temps de tempesta s’observa a vegades al cim dels objectes prominents (pals de les naus, arbres o rocams alts a muntanya).

Segons la narració d’un tifó del mar de la Xina feta per William Dampier, navegant anglès del segle XVII, i reproduïda per Sir Napier Shaw en el seu Manual of Meteorology, els tripulants designaven el foc de Sant Telm amb el nom de corpus sant. En opinió de Dampier, corpus sant era un nom d’origen espanyol o portuguès. Evidentment no és castellà ni basc, i tal com està escrit, tot fa creure que es tracta d’un nom provinent dels antics mariners catalans. El doctor Filgueira, director del Museu de Pontevedra, creu que l’origen d’aquesta denominació podria trobar-se en la de corpo santo, que és el nom amb el qual ha estat venerat pels gallecs el cos de sant Telm, enterrat a Tuy, o bé en els corpi santi, nom que alguna vegada s’ha donat a Itàlia als focs follets dels cementiris. Quant al nom de sant Telm, sant Temme o sant Erme, és opinió molt estesa que és una corrupció del de sant Erasme, antic advocat dels mariners mediterranis contra les tempestats. La similitud d’advocacions hauria estat molt temps després la causa d’atribuir el nom de sant Telm al sant enterrat a Tuy, que fou en vida fra Pedro González.

Sinònims:  corpus sant, foc de Sant Telm, llum de Sant Telm