A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
ARNnom masculí |
Revista de la Societat Catalana de Química (2006) Freqüència: 3 Un argument que es pot trobar en llibres de bioquímica per a justificar l’estabilitat de les estèticament atractives formes esfèriques dels virus diu que "la construcció d’una càpsida a partir d’un gran nombre de subunitats idèntiques té lloc de manera que es garanteixi un efecte òptim (per exemple, la protecció de l’ADN/ARN) amb una despesa mínima d’informació genètica. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2006) Freqüència: 3 La formació de virus va sorgir en el procés de l’evolució probablement a l’atzar a partir de proteïnes i ADN/ARN, és a dir, a partir dels productes bacterians corresponents. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2011) Freqüència: 3 Al seu treball es presenta una interacció parell solitari-? entre l’anió fosfat i una adenina d’un ARN de transcripció, en la qual es posa de manifest la importància d’aquest tipus d’interaccions, ja que són les responsables del gir en forma de u de l’ARN. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968) Freqüència: 16 Quant a les observacions del doctor Parés, constata que, ultra l'ADN circular, les mitocòndries i els plastidis tenen ribosomes i ARN; els coeficients de sedimentació d'aquests ribosomes i dels fragments d'ARN són semblants als de les bactèries i no als de la resta de la cèl·lula. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968) Freqüència: 16 El mateix mètode aplicat a llurs ARN no mostra cap diferència mesurable. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968) Freqüència: 16 No he trobat res d'això amb l'ARN. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons