PCB

L’any 1929, Monsanto va iniciar la producció industrial dels PCB.

En l’actualitat, la seva fabricació i utilització està pràcticament prohibida (Directiva 85/467/CEE) i tan sols s’accepta l’ús dels PCB com a fluids dielèctrics en sistemes completament tancats.

Fins i tot en aquests sistemes, segons la Directiva 96/59/CE, els PCB han de ser eliminats com a molt tard l’any 2010.

La detecció generalitzada de PCB, DDT i altres contaminants en mostres ambientals va donar lloc al fet que la Comunitat Europea intervingués en aquest tema, tot seguint la preocupació dels països membres i els consells i suggeriments dels científics i ecòlegs que ja havien obtingut resultats sobre els nivells de contaminació trobats en alguns punts del mar Mediterrani.

Aquesta col·laboració va permetre posar a punt, a l’Institut Químic de Sarrià, els mètodes per determinar PCB i DDT en mostres marines i per analitzar dues-centes trenta-set mostres recollides per l’Institut Espanyol d’Oceanografia, corresponents a les campanyes dels anys 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986 i 1988.

D’altra banda, són especialment remarcables les 180 ppm de contaminació de PCB trobades en els sediments fluvials de l’Ebre a Flix i les 0,6 ppm de l’entorn del port de Barcelona.

Ja als anys vuitanta, es tenia coneixement que la toxicitat dels PCB depenia de l’estructura dels congèneres que contenia el producte contaminant.

Per aquesta raó, interessava molt conèixer la composició en congèneres dels residus de PCB trobats a les diferents mostres.

D’acord amb aquest objectiu, F. Broto va optar per relacionar els perfils dels cromatogrames de PCB d’una mostra ambiental amb els que donaven els cromatogrames dels Aroclors 1242, 1248, 1254, 1260 i 1268, que eren els més utilitzats industrialment i, per tant, els que tenien més probabilitats d’haver-se dispersat en el medi ambient.