VoIP

També s’esdevé que molts estàndards són incompatibles entre si: la xarxa local ràdio Hiperlan de l’ETSI (Institut Europeu de Normalització de les Telecomunicacions) és incompatible amb Wi-Fi (IEEE 802.11b), la xarxa d’àrea personal ràdio Bluetooth s’interfereix amb Wi-Fi, i H.323 (ITU, Unió Internacional de Telecomunicacions) i SIP (protocol d’inici de sessió) (IETF, Internet Engineering Task Force) competeixen pel mercat de VoIP (Veu sobre IP).

Mite VII: La telefonia serà tota VoIP (veu sobre IP).

Els operadors tradicionals no estan implantant la VoIP per la immensa base implantada de xarxes telefòniques tradicionals, en especial del tipus XDSI (xarxa digital de serveis integrats) que tenen.

La VoIP no és clara ni econòmicament ni tècnicament, malgrat que funciona.

El cost dels terminals (telèfons IP) és alt, calen molts servidors especialitzats (gatekeepers i gateways), cal que la persona trucada tingui VoIP o un punt d’interconnexió amb la xarxa telefònica tradicional.

Per tal d’entendre més gràficament com és una xarxa de voip, a la figura 4 se’n representa una estructura típica.

També hi ha dos estàndards per a protocols de VoIP, són l’H.323 de la ITU i el SIP de la IETF.

Torna a reproduir-se en l’àmbit de voip la tradicional competència entre normes internacionals d’òrbita americana i les d’òrbita europea que ja s’ha mencionat abans.

De fet, les xarxes de voip actualment estan obligades a suportar els dos estàndards i a fer que coexisteixin.

Això fa que les xarxes de VoIP hagin de planificar amb molta cura tot el tema de retards, cosa que implica controlar també l’estructura de la xarxa per evitar excessius salts entre nusos i, en molts casos, sobredimensionar els enllaços i els commutadors per tal de garantir-ne una utilització baixa.