A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
abissaladjectiu |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 4 En els ambients abissals, de gran esterilitat ambiental, la regularitat és ben patent; solament la mida dels ulls és digna d'ésser mencionada: tots coneixem que molts dels peixos abissals tenen ulls desmesuradament grossos, mentre que uns altres són gairebé cecs. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968) Freqüència: 4 En les aigües més profundes dels oceans oberts (aigües abissals) varia entre 3 i 5 mil·lilitres d'oxigen dissolt per litre d'aigua. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968) Freqüència: 4 Sr. IGNASI ARAGO i MITJANS |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2009) Freqüència: 4 Hinegardner i Rosen (1972) i Hinegardner (1976) proposaren per primera vegada que l’especialització evolutiva dels peixos teleostis es produïa amb pèrdua de material genètic, perquè alguns gens responsables de característiques generals comunes als peixos «generalistes» no eren necessaris quan les espècies més recents, de morfologies més allunyades al tipus estàndard, colonitzaven nínxols ecològics molt particulars, com podien ser els fons arenosos en els quals s’enterraven, o els fons abissals, on mancava completament la llum. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons