A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
acidesanom femení |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 10 El pH és un índex o paràmetre que ens indica el nivell d’acidesa de les dissolucions aquoses. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 10 Es procura que els experiments tinguin relació amb temes de la vida quotidiana: la determinació de l’acidesa d’un vinagre, la determinació de la duresa de l’aigua, la determinació dels clorurs d’un sèrum i també un seguit d’experiments relacionats amb mesures de pH a diferents nivells: paper indicador, indicadors àcid-base, pHmetre. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 10 En alguns casos, com el mango, s’aplica inicialment per minimitzar l’acidesa i per poder actuar correctament. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 7 Carbonell organitzà les matèries tintòries sota criteris químics i en facilità el coneixement i l’ús als fabricants d’indianes i als tintorers; contribuí a posar ordre en la classificació de matèries d’ús medicinal emprades pels apotecaris i farmacèutics; identificà les variables de cada vi produït al Principat (acidesa, color, quantitat d’alcohol, proporció de derivats tartàrics, mètode de conservació, possibles adulteracions, etc.) i estudià i construí aparells de destil·lació per a la producció d’aiguardents. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2003) Freqüència: 7 D’altra banda, els químics universitaris, que tenen encara el privilegi de desenvolupar alguns projectes de recerca, no necessàriament aplicats a la indústria, trobaran a faltar en Carbonell l’ambició del filòsof natural, del Lavoisier, contemporani seu, capaç de crear una nova nomenclatura química o una nova teoria de la combustió i de l’acidesa. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2010) Freqüència: 7 Quan s’utilitzen olis usats, s’hauran de filtrar tots els sòlids i fer una prova d’acidesa per determinar la quantitat de sosa que s’haurà d’emprar. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2010) Freqüència: 7 Quan l’acidesa és elevada, significa que existeix una quantitat d’àcids grassos lliures (AGL). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 128 Altres hi falten, per exemple, l'acidesa es transforma en alcalinitat per efecte de les putrefaccions, la color groga es canvia en fosca, i sobre tot el procés de putrefacció destrueix en gran part l'activitat del ferment amilolític. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 128 En les digestions del midó que fem in vitro amb dilució d'excrements, és necessari actuar en un medi d'una acidesa determinada a fi que el midó es transformi ràpidament. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 128 I com que en la regió íleo-cecal especialment és on l'acidesa deguda a fermerrtacions bacterianes es presenta, podria ésser que en aquest punt l'amilasa tingués sa acció i per tant en estat normal aquí fos atacat el midó. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 128 I dic això perquè hi ha casos en què aquesta acidesa no es desenrotlla (certes colitis, tuberculosis, neoplàsies) en virtut de putrefaccions que tenen lloc, i llavors el midó es digereix malament. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1926) Freqüència: 128 L'augment de l'acidesa, com a mitjà d'evitar la glucolisi, havia estat observat per Claudi Bernard i comprovat per Rona i Wilenko (I8), els quals han vist que un augment de l'acidesa de la sang és desfavorable a la glucolisi. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1925) Freqüència: 128 Aquest resultat es deu a la disminució de l'acidesa urinària, com a conseqüència que s'administrava al mateix temps que l'oli carbonat de sosa. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1925) Freqüència: 128 En aquesta observació no hi ha, doncs, raó per a afirmar que la carn tingui un poder cetogènic superior al greix; 2.n, que, amb l'augment de l'acidesa urinària que sembla consecutiu a la supressió del carbonat de sosa, a partir del dia en què l'orina fou alcalina (I.r dia de carn i oli) hi ha una evolució de l'acetonúria que, contràriament al que afirma Maignon, no pot ésser qualificada d'augment regular i progressiu (hi ha I dia d'augment, I dia de disminució; 2 dies d'augment, després nova disminució, nou augment); 3.r, que no hi ha cap relació fixa entre la reacció urinària i la intensitat de l'acetonúria. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons