acin

Quant a nosaltres, no hem comprovat en els nostres animals si durant l'excitació del vagus augmentava la secreció del suc pancreàtic, però inclús no augmentant aquesta, els acini poden sofrir modificacions que potser alterarien els efectes de l'activitat insular.

Seria interessant comprovar, i ens prometem de fer-ho en una altra ocasió, els efectes de l'excitació del cap perifèric dels vagus en animals en qui s'hagués provocat prèviament la degeneració dels acini pancreàtics.

Desitjant completar una sèrie experimental en la qual estudiàvem les variacions de la glucèmia després de l'excitació elèctrica del cap perifèric dels vagus, preparàrem un lot de gossos en els quals es produïa una degeneració dels acini glandulars per lligadura asèptica dels conductes excretors, realitzada algunes setmanes o mesos abans de l'experiment.

Escollírem aquesta tècnica a fi d'excloure els acini i veure si en realitat podia apreciar-se algun augment de la funció insular del pàncreas en aquestes condicions experimentals.

Acini. — La degeneració dels acini no és uniforme. Is situats en la perifèria de la glàndula presenten una marcada atròfia, amb lesions citològiques variables del tipus que indiquen les microfotografies 2 i 3.

Els acini de posició central desapareixen com a tals, quedant tan sols entre les malles connectives cèl·lules isolades amb vacuolització del protoplasma, absència de grans de secreció i amb nucli picnòtic en posició central.

Allen troba en gossos amb els conductes pancreàtics lligats, degeneració dels acini en primer lloc, trobant també, a voltes, alteracions en els illots, convertint-se finalment l'animal en un diabètic atenuat tipus Sandmeyer.