ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

acoblament

nom masculí
Terminologicitat: 0




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 35

Per a qualsevol acoblament d’espècies iòniques o moleculars magnèticament actives, sempre tindrà lloc un reordenament magnètic tridimensional a una temperatura finita (Tc).




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 35

En tots aquests complexos, existeixen subtils equilibris entre contribucions oposades antiferro- i ferromagnètiques, de forma que petits canvis geomètrics locals (dels ions metàl·lics) o de la geometria del fragment M-CN-M’ poden conduir a canvis significatius o, fins i tot, a la inversió de l’acoblament.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 35

L’acoblament entre els dos tipus d’ions es antiferromagnètic, i fa que l’espín total sigui ST = 10, un dels més alts descrits a la bibliografia.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 35

En qualsevol cas, és evident que per a aconseguir aquests nous nanoimants, s’ha d’arribar a un valor gran de ST, la qual cosa es pot aconseguir per agregació de diverses espècies polinuclears amb acoblaments ferro o ferrimagnètics.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 2

Tant en una molècula polinuclear aïllada com en un sòlid tridimensional, els moments magnètics dels diversos nuclis tendeixen a correlacionar entre ells i donar diversos tipus d’acoblament.




Revista de Tecnologia (2014)
Freqüència: 1

Aquest fort acoblament entre espai físic i virtual, a través d’una relació cosituada, dóna lloc a una experiència del que es coneix com a realitat mixta (segons defineixen Milgram et al., 1994).




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 3

Probablement, però, va ser l’eudiòmetre de guspira elèctrica ideat per Volta l’instrument que representa millor l’acoblament de l’ús de l’electricitat en la química amb els problemes que més interessaven als químics de finals del segle XVIII, en particular el d’esbrinar la salubritat de l’aire.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008)
Freqüència: 3

En concret, els articles tracten els temes següents: la immersió de la història de la ciència a l’aula, l’acoblament de la història de la ciència en el currículum educatiu, els treballs de recerca de batxillerat en l’àmbit d’història de la ciència, les reflexions històriques i educatives entorn del paper de la història de la ciència en el procés educatiu i la cultura material de la ciència en l’ensenyament.




Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009)
Freqüència: 3

Si a tot això hi afegim que la història de la ciència proporciona situacions de debat que fan palesa l’existència de controvèrsies i debats en la ciència, aleshores l’acoblament de totes aquestes perspectives permet generar activitats d’aprenentatge en les quals els alumnes comparteixin coneixements tot treballant el context històric d’esdeveniments científics concrets.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons