adenoma

En el primer cas (adenoma) tenim una reproducció de teixit epitelial típic, una alteració de nombre o quantitat; en el segón (carcinoma, epitelioma) persisteix aquesta alteració, mes va acompanyada d'una distribució atípica dels elements, d'un canvi de relacions topogràfiques dels mateixos, i per això obeint a la sensibilitat suma que enfront d'aqueixos canvis a la cèl·lula epitelial caracterisa, es produiràn necessariament alteracions en els caràcters fisioanatòmics dels elements més intensament influits pels trastorns da veinat.

Veu's-aquí per què en l'adenoma, en què aqueixos no existeixen, la cèl·lula viu, per regla general, sa vida ordinaria, i en ell són rars els processos degeneratius, en tant que en l'epitelioma i carcinoma són freqüentíssims els casos de degeneració.

Aquest tumor, més que hipertrofia prostàtica, deu dir-se adenoma periuretral, el que, en el seu creixement paulatí, al mateix temps que modifica la conformació de la uretra, rebutja la pròstata, l'aprima i arriba a transformar-la en una closca que serveix de coberta a l'adenoma.

La operació de la prostatectomía transvesical és l'extirpació d'aquest adenoma junt amb la uretra prostàtica que l'atravessa; la pròstata, és a dir, la coberta de l'adenoma queda en el seu lloc, i després de l'extirpació d'aquest adenoma forma una cavitat denominada cel·la prostàtica.

— L'adenoma periuretral, abans de sa extirpació, està separat de la cavitat de la bufeta per la mucosa d'aquesta que envolta el coll vesical, i que cobreix l'adenoma en extensió major o menor segons el gruix de l'adenoma.

El límit extern d'aquest tros de mucosa coincideix exactament amb la obertura que posa en comunicació la cavitat vesical amb la cel·la prostàtica, després de l'extirpació de l'adenoma.

Quan el tumor ha estat extirpat, queda lliure en el forat superior de la cel·la prostàtica, la mucosa de la bufeta que cobría la cara vesical de l'adenoma.

Aquesta mucosa, trencada per diversos punts, per poc que sigui el volum de l'adenoma, encara que es posi interès en conservar-la com vol Lequen (sota la forma d'un disc amb un forat central representat pel coll vesical), practicant l'anucleació per l'interior de la uretra, forma diversos fragments units per una vora al forat superior de la cel·la i surants en l'interior de sa cavitat.

D'ells depèn principalment, apart de la perfecta enucleació de l'adenoma, la cicatrisació de la cel·la prostàtica.

La superficie interna de la mateixa és anfractuosa, tumefacta, desigual, friable i sangrant amb facilitat, té alguns coàguls aplicats contra la paret i a vegades algún trosset d'adenoma, més o menys desprès, que per descuit s'hagi deixat en l'acte operatori i que serà eliminat per supuració; els trossos de mucosa vesical es troben en la obertura superior, un xic aplicats contra la superficie interna, de la qual els separa algún coàgul durant els primers dies.