adob

En la perifèria catalana d’aquella revolució química, primava la millora ràpida de la recepta d’un tint, de la composició d’un adob, o de la qualitat d’un aiguardent, mitjançant pràctiques sovint poc escrites, i gràcies al diàleg entre artesans, primers industrials i nous químics.

Els adobs artificials van representar una revolució per al camp.

La Sociedad Anónima Cros, amb les seves fàbriques de Badalona, Lleida i Sant Carles de la Ràpita, subministrava des de finals del segle XIX bona part d’aquests adobs.