adrenina

D'aquests dos fets era natural deduir-ne la suposicio que la piqûre de Claude Bernard produeix una descàrrega d'adrenina.

Mayer (9), Kahn i Starkenstein (10) i Biberfeld (11), han publicat experiments en els quals la piqûre no ha determinat glucosúria en animals adrenalectomitzats , i n'han tret la conclusió que en els animals normals la puntura determina una descàrrega d'adrenina que és la causa de la glucosúria que s'observa.

Gley i Quinquaud (8) sostenen que l'adrenina descarregada no arriba a la sang arterial en quantitat suficient per a influir sobre d'altres òrgans.

Això demostra que hi succeeix alguna cosa com a resultat de la piqûre, però no demostra que ço que hi succeeix sigui una descàrrega d'adrenina.

Kahn (16) (17) (18) ha trobat també directament que el contingut de les suprarenals en adrenina és disminuït per la piqûre.

Les observacions de Kahn i de Sopeña són un fort argument en pro d'una descàrrega d'adrenina, la sola altra alternativa possible essent la molt improbable, suggerida per Popielski, que l'adrenina sigui destruïda in situ.

Cosa de tres hores després tenia lloc un nou augment, que atribueix a una descàrrega d'adrenina.

Trendelenburg i Fleischauer (26) observaren que en animals pregonament uretanitzats la piqûre no produïa augment de la pressió arterial, i en varen concloure que no podia haver-hi descàrrega d'adrenina.

Aquesta deducció no és pas justificada, ja que una descàrrega d'adrenina pot anar acompanyada d'altres factors que emmascarin els seus efectes pressors habituals.

De fet jo mateix he observat disminucions de la pressió arterial, acompanyada de mostres indubtables d'haver-hi una descàrrega d'adrenina, com serà descrit més endavant.

Kahn interpreta aquest resultat com a prova d'una descàrrega d'adrenina determinada per la puntura.