adsorbat

No obstant això, generalment els SQ que presenten un ampli camp d’aplicació acostumen a presentar també valors d’enantioselectivitat (a) moderats, essent excepcionals els valors superiors a 4 —quatre vegades més estable l’adsorbat del SQ amb un dels enantiòmers que amb l’altre.

La diferència d’estabilitat dels dos adsorbats SQ/enantiòmer és la que determina la separació.

A més, la quantificació de l’analit no és directa, ja que els enantiòmers, que elueixen en forma d’adsorbats SQ/enantiòmer, poden presentar diferent resposta enfront de la detecció.

Així, en aquestes condicions, la separació que es produeix (a) és només funció de la diferent estabilitat dels adsorbats SQ/enantiòmers.

Les separacions en EC es basen en la diferent mobilitat electroforètica que presenten les espècies amb càrrega, anàlits o adsorbats d’aquests amb diversos tensioactius, tant en solucions electrolítiques aquoses com en no aquoses.