ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

aflorament

nom masculí
Terminologicitat: 0,825




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968)
Freqüència: 11

També hi ha transports verticals molt considerables i d'un interès extraordinari per a l'economia del mar, ja que els nodridors minerals, responsables en gran part de l'enorme capacitat de producció de matèria orgànica de les aigües marines, només poden ésser reincorporats als nivells il·luminats (nivells fòtics) per mitjà de l'aflorament de les aigües profundes (riques en sals minerals).




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968)
Freqüència: 11

L'explicació és fàcil d'intuir pensant que la productivitat marina va lligada sempre amb fenòmens d'aflorament d'aigües profundes (i, per tant, fredes) que determinen una circulació atrnosfèrica descendent.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971)
Freqüència: 11

Els grans corrents marins són causes determinants d'una tendència a l'aflorament de les aigües profundes en les costes orientals dels continents i en especial en les latituds mitjanes (Califòrnia, Perú, Sàhara, àfrica austral, etc).




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971)
Freqüència: 11

El primer creiem que ha d'ésser considerat un aflorament limitat fruit de circumstàncies locals.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971)
Freqüència: 11

Ambdós llocs corresponen a zones d'aflorament de reconeguda importància.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971)
Freqüència: 11

També de manera provisional encara, cal indicar l'existència d'una distribució molt clara entre el punt de màxim aflorament, la distribució del plàncton superficial i els llocs de més alta producció biològica, que es troben al voltant de les elevades concentracions de nitrats i de silicats situades en l'ull de l'aflorantent, alhora que es dediquen a esgotar-ne els nodridors.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971)
Freqüència: 11

No obstant això, a aquests afloraments a gran escala, cal sumar-hi processos de barreja vertical i els afloraments més o menys localitzats en llocs especialment afavorits.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971)
Freqüència: 11

Les dimensions, intensitats i característiques dels afloraments marins i els efectes específics sobre la productivitat primària dels oceans són poc coneguts en detall.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971)
Freqüència: 11

Sens dubte l'intent més important, perquè implica un alt nivell de coordinació d'equip i un criteri central a nivell operatori, és representat per la campanya oceanogràfica «Sahara I», els resultats de la qual permeten d'assenyalar un millorament dels nostres coneixements pel que fa a la situació i als mecanismes de producció en els afloraments del litoral del NW africà.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971)
Freqüència: 11

Un d'aquests afloraments es troba situat entre el cap Juby i el paral·lel 23° N aproximadament, i el segon, indubtablement més important, a I'altura del cap Blanco.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1971)
Freqüència: 11

El segon, però, pertany al grup d'afloraments produïts pel dinamisme general dels oceans.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons