agranulocitosi

Seguint el qui primer va descriure la malaltia, W. SCHULTZ, entenem per agranulocitosi una síndrome hematològica caracteritzada per una completa o quasi completa desaparició dels neutròfils de la sang circulant, sense alteració dels eritròcits i plaquetes.

En individus sensibilitzats donen intencionadament una petita dosi del medicament , que provoca al cap de poques hores una agranulocitosi amb medul·la abundosa de mielòcits i estat febril; tota la síndrome és de curta duració.

En resposta al doctor COLOMINES, manifesta que es tractava d'una nena de vint mesos que tingué dos brots d'agranulocitosi, un al cap de trenta dies de néixer, i un altre al cap de vint mesos.

Els brots d'agranulocitosi anaven acompanyats d'una forta plaquetopènia i disminució de megacariòcits en el moll d'os.

En canvi, creu evident la patogènia al·lèrgica; en la nena del tercer grup creu possible una idiosincràsia provocada per un dèficit enzimàtic de les cèl·lules immatures del parènquima hematopoiètic, ja que l'agranulocitosi no era pura, sinó que anava acompanyada de plaquetopènia i disminució dels eritroblasts medul·lars.

Creu en llur existència i en llur alteració, però en la bibliografia solament ha pogut trobar una afecció descrita per KOSTMAN el 1956 com a agranulocitosi congènita, amb gegantisme cel·lular i de pronòstic ràpid infaust, provocada per una manca absoluta de la capacitat de maduració dels mielòcits, resistent a tota terapèutica.