amorf | amorfa

Les diferents conformacions que poden assolir les branques i la gran mobilitat que tenen en dissolució fan que, malgrat poder aïllar els productes en estat sòlid, mai no es presentin en forma cristal·lina, sinó que ho facin en forma amorfa.

Aquest atribuí qualsevol procés natural a la intervenció de l’Amistat i de l’Odi com a forces abstractes i impersonals que procuraven el canvi de propietats d’una primera matèria amorfa subjacent en les substàncies que es combinaven.

Que jo conegui, encara no s’ha aconseguit crear espícules de calcita al laboratori, si bé es coneix amb molt de detall la forma en què els eriçons regeneren les espícules trencades afegint-hi carbonat càlcic amorf que, posteriorment, cristal·litza per tal de consolidar la forma desitjada, gràcies sobretot als treballs duts a terme al grup de Lia Addadi, a Rehovot.

Per als presocràtics l’arché era la portadora del logos, amb la conseqüència que a partir de la matèria amorfa es pot crear la forma.

El problema venia per dos costats: en primer lloc la fibra de vidre era (i és) un material amorf i, per tant, isòtrop, mentre que els esforços a l’estructura d’un avió gairebé sempre són direccionals.