anafilaxi inversa

Anomenem anafilaxia inversa aquella que's manifesta injectant la toxogenina en lloc de l'antigen.

Una o dues injeccions de sèrum de cobai són prou per a sensibilitzar el conill i perquè aquest, al cap d'un més, pugui produir l'anafilaxia inversa.

Ensajant l'immunització en l'anafilaxia inversa, hem pogut comprovar que no s'obté com amb la directa.

En el cas de l'anafilaxia inversa l'organisme no està en les mateixes condicions que en el de l'anafilaxia directa: en aquesta una injecció menor de la mínima mortal s'apodera del anticòs o sensibilatriu i al donar la segona injecció, ja mortal, ens trobem sense sensibilatriu.

Mentres que en el cas de l'anafilaxia inversa, lo que injectem es sensibilatriu, per lo qual l'organisme es troba sempre en les mateixes condicions.

El complement, en efecte, és sempre sobrant en els plasmes i, d'altra part, en l'anafilaxia inversa se troba també excés d'antigen.

Amb el nom d'anafilaxia inversa descriguérem en 1911 l'anafilaxia que es presenta quan se injecta la sang de l'animal sensibilitzat a l'animal que ha suministrat l'antigen.

La veritat del fet és que existeix sempre entre'ls anticossos, el complement i l'antigen una llei de proporció tan exacta, tan precisa que maravella i que atenent-nos a la mateixa no ens apar violent que la sola presencia dels anticossos de l'animal sensibilitzat en el sí del que ha suministrat l'antigen, determini el desprendiment tòxic qur comprovem en l'anafilaxia inversa.