antena

La generació i recepció d’aquestes ones necessita antenes, sistemes de ràdio terrestres o satel·litaris, sistemes òptics, cables de coure (coaxials o trenats), fibres òptiques, satèl·lits, etc.

Els treballs en OFDM, CDMA, Turbo Codes i antenes intel·ligents ho indiquen.

En un model idealitzat del canal de radiocomunicacions entre emissor i receptor la capacitat d’aquest canal en funció de la relació potència de senyal a potència de soroll podria arribar a ser M vegades més gran que en un sistema convencional amb només una antena per a una determinada amplada de banda B, i sense necessitat d’augmentar la potència de senyal rebuda o, el que és equivalent, disminuir la distància del radi de cobertura de les estacions base.

En aquest cas, i després de tractar el senyal emès distribuït entre les M antenes, el receptor amb una única antena pot combinar encara de manera òptima els diferents senyals aprofitant que presenten propietats de propagació diferenciades.

WIMAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access) és un estàndard de transmissió sense fils per dades que proporciona accessos concurrents de fins a uns 50 km de radi i a velocitats de fins a 70 Mbit/s, emprant en aquest cas antenes directives.

A tall d’exemple, cal esmentar els casos d’intent de desplegament de WI-FI en grans àrees de ciutats a base d’anar encadenant moltes zones de cobertura de poc abast mitjançant els consegüents equips d’accés, amb les antenes corresponents i els enllaços entre ells.

Cal afegir que també s’haurien de mantenir els actuals nivells baixos de radiació 2G/3G, és a dir, de potència transmesa per les antenes instal·lades, que la normativa actual de radiacions electromagnètiques preveu, i tot i això s’assoleixen velocitats de transmissió molt més elevades.

La tecnologia MIMO incorpora múltiples antenes connectades a l’emissor i receptor tal com indica la figura 5a per a M antenes transmissores i receptores.

La informació que s’ha de transmetre es distribueix entre aquestes antenes i la tecnologia explota la separabilitat entre els diferents camins de propagació o múltiples reflexions que la presència d’obstacles inevitablement acaba introduint en un entorn de comunicacions mòbils.

Les obligacions principals que havia de complir el constructor eren les de «...fabricar dita obra degudament com es us i costum de bon mestre, reservant-nos també acció de reconèixer sempre que ens apareixerà i que el mestre hagi d’esmenar totes les faltes a sos gastos... cuidar de tota la resta com es pedra picada, i la pedra borda que faltarà, antenes, fusta per vestides, cordes, i mans de mestra, manobres, i fusta per xindris, claus i mans de fuster per fer dits xindris, i totes les eines a sos gastos».

Amb relació al transport d’antenes i posts de fusta, es descriuen onze feines.

Es tractava d’un sistema d’antenes tipus Karl Jansky i va ser el primer radiotelescopi de Sud-amèrica.