antigen

Anomenem anafilaxia inversa aquella que's manifesta injectant la toxogenina en lloc de l'antigen.

En una serie de treballs presentats a la «Société de Biologie de Paris» hem determinat les condicions en les quals se produeix aquest nou fenomen anafilàctic, operant amb el cobai (utilitzant-lo com a antigen) i el conill (productor de toxogenina).

D'aquestes propietats se desprèn que la supressió del complement en I'animal toxogènic no suprimeix l'anafilaxia en l'animal antígen, tota vegada que l'escalfament de la sang del conill sensibilitzat a 55° durant mitja hora no evita el xoc.

L'animal antigen (cobai) amb injeccions repetides i menors que la mínima mortal, unes vegades en injecció intravenosa — mètode subintrant de Besredka —, o bé amb injeccions intrarrectals, no resulta mai vacunat a l'injectar-li la dosi mínima mortal.

Minet i Leclerq, al comprovar la veritat del fet que nosaltres hem enunciat en una de les nostres comunicacions respecte la fragilitat del tòxic sota l'influencia de l'oxigen, han tractat d'utilitzar-lo, barrejant per a això l'antigen amb la sang de l'animal sensibilitzat per a la vacunació, i obtenint un èxit positiu que's pot aplicar a la clínica.

Barrejada la sang toxigènica amb sèrum de cobai antigen i amb peptona a dosis diverses, per molt que s'hagi afavorit la seva oxidació ja a la temperatura ordinaria ja a la de l'estufa, sempre la seva acció preventiva ha sigut negativa.

El complement, en efecte, és sempre sobrant en els plasmes i, d'altra part, en l'anafilaxia inversa se troba també excés d'antigen.

Havent establert la diferència que hi ha, pel que es refereix a la toxicitat per al cobai, entre els anticossos obtinguts amb lipoides adsorbits sobre caolí (no tòxics) i els anticossos obtinguts amb antígens normals de ronyó de cobai (tòxics), hem cregut necessari d'estudiar el sèrum preparat amb la maceració proteica del ronyó del cobai, després d'uns quants rentats amb alcohol.

Sempre que una substancia (antigen) determina un estat d'immunització, es creen per les cadenes laterals en el organisme lo que anomenem anticossos.

Aquests anticossos tenen la propietat d'actuar amb gran energía damunt l'antigen, o sigui damunt la materia primera que ha donat lloc a la seva formació per una reacció natural de la materia viva, digerint-la, si es tracta de materia insoluble en el medi intern, morfològica o no, o bé neutralitzant-les o descomponent-les, si es tracta de substancies tòxiques.

Com a control d'aquesta prova de toxicitat, hem utilitzat sèrums obtinguts amb antígens normals de ronyó de cobai o de glòbuls roigs de be, els títols hemolítics dels quals eren algunes vegades inferiors a 1 p. 200.

El sèrum de conill tractat per cinc injeccions d'aquesta maceració (una sola experiència) ha donat un títol hemolític de 1 p. 400 i 1 p. 600, i s'ha mostrat molt tòxic per al cobai, la mort del qual provoca, amb els símptomes característics per als sèrums obtinguts amb els antígens normals ja citats i emprats a les mateixes dosis.

Hem observat la presència, en els sèrums d'aquests conills tractats amb la maceració proteica dels ronyons, d'una precipitina activa per a aquesta maceració i per als antígens normals dels ronyons de cobai.