aparell

La corriola era l’aparell més senzill que s’utilitzava en l’època medieval per elevar pesos, però no per aixecar grans pesos.

En aquest cas, sí que no hi ha cap dubte que estem davant d’un aparell per elevar grans pesos.

Es tractaria d’una estructura de fusta formada per dues bigues i utilitzada com a element de suport per a un aparell d’elevació, normalment una politja o cabrestant.

També el 1864 es dissenyà a la Granja un aparell que permetia calcular amb facilitat l’angle de poda dels arbres fruiters o es feren demostracions davant de les elits agronòmiques del país amb maquinària més sofisticada, com les fetes el 1865 amb una trilladora de la marca Cusson que es feia funcionar amb un argue, o durant la dècada de 1880 que, amb la compra d’un locomòbil i una trilladora, fou possible ampliar els estudis sobre la trilla de diversos cereals.

Ja l’any 1907 va construir-se el primer aparell, l’Omori modificat (Sánchez, 1915), reproduït a la figura 1a.

Aparell electromagnètic que enregistrava el moviment vertical del sòl.

L’any 1924 va assolir-se una altra fita amb la construcció del primer aparell amb transductor electromagnètic, el sismògraf Javier, inspirat en els instruments de tipus Galitzin.

Es fa molt interessant comparar aquest aparell amb l’Omori modificat, divuit anys anterior (figures 1a i 1b).

Però, per una altra part, és l’únic aparell que ens resta de la llarga sèrie de dissenys fets al centre, i les seves mides reduïdes el fan perfecte per a exposicions didàctiques.

Disposem d’una única referència escrita sobre l’aparell (Due, 1949b), amb una única fotografia de l’instrument.

A l’esquerra, el suport de la massa oscil·lant del macrosismògraf Cartuja, única part que va trobarse de l’aparell en l’estat en què va arribar al taller de restauració.