aponeurosi

Pera produir la retenció del líquid injectat dintre la bufeta urinaria per l'irrigador, hem empleat el procediment de ligar en bloc el pene del gos, passant un cordill a través de la pell que el cobreix, entre'ls cossos cavernosos i l'aponeurosi superficial de l'abdomen, i lligant fortament cossos cavernosos i uretra; deslligant, queda franca altra volta la sortida del líquid de la bufeta, per la via natural.

Aquest muscle té a vegades falta d'un o dels dos caps d'inserció al calcani; en el meu cas falta la inserció externa i en canvi pren un desenrotllament gran el seu cap intern pujant pel coll del peu i arriba a la cama; aquest cos muscular suplementari quan hi és s'insereix en el peroné, o en la tíbia; altres vegades en aquests dos ossos; més rarament en la cara profunda del soli, en l'aponeurosi que cobreix el flexor llarg dels dits o la del flexor propi del dit gros; i Turner l'anomena accesorius ad accesorium.

Aquestes insercions en el meu cas ténen lloc en l'aponeurosi del flexor propi del dit gros; però, a més, en la vaina aponeuròtica que cobreix el nervi, artèria i venes tibials posteriors.

Ve a la seguida el període modern, antisèptic, asèptic i biològic; dóna caràcter a aquest període, la generalització dels empelts, en vista dels èxits nombrosos que cada dia es sentien a dir; tots sabem que avui, qualsevol part de la nostra organització pot ésser objecte d'empeltadura: pell, teixit adipós, epíploon, aponeurosi, articulacions, vasos, ganglis limfàtics, nervis, teixit cerebral, conjuntiu, còrnia, seroses, mucoses, orgues i membres inclosiu; temptativa feta per Hopfner (1903) i per Carrel (1907).

Aquesta aponeurosis és una capa fibrosa que per la seva estructura especial i per sa aparició precoç en el sisè mes, quan encara tot el que la envolta està sense diferència, és considerada per alguns autors (Merkel) com l'única fulla del coll que mereix el nom de veritable aponeurosis.

La de l'aponeurosis mitja és trapezoidal amb un cantó superior que s'inserta en el hioides, un inferior que s'enganxa en el esternón i dos costats laterals que corresponen al muscle omo-hioideo.

Segons els clàssics, el costat lateral de l'aponeurosis mitja després d'embolicar el muscle omo-hioideo acaba perdent-se en el teixit conjuntiu d'aquesta regió.

Els anatòmics moderns, precisen ja un xic més i ens indiquen que aquesta aponeurosis contrau íntimes adherències amb la fulla fonda de la vaina de l'esterno-cleido-mastoideo.

Aquesta unió, no obstant, no s'efectua en tota la extensió de l'aponeurosis, sinó que solament té lloc a nivell del ventre superior de l'omo-hioideo, mentre que a nivell del ventre inferior i del tendó, la fulla forma un estoig cilíndric per a aquest muscle i acaba sense conexionar-se amb la vaina de l'externo-cleido-mastoideo.

D'aquest modo l'aponeurosis està unida per dalt amb Ia vaina de l'externo-cleido-mastoideo i per avall, junt amb ella però sense enganxar-hi no tenim amb ella més que relacions de contigüitat.

La porció no adherida de l'aponeurosis limita amb l'esterno-cleido-mastoideo un forat o millor un conducte, per on passa el tendó de l'omo-hioideo, que descriurem immediatament.