arc

El nervi esplàcnic major es dirigeix cap a la linia mitjana i forma, junt amb un filet nerviós, després d'atravessar aquest el gran simpàtic, una anastomosi en forma d'arc amb la concavitat dirigida cap a la linia mitjana; aquesta anastomosi presenta dos ganglis i d'aquests surten diversos filets nerviosos, que es dirigeixen els uns cap a la linia mitjana del còs, probablement al tubo digestiu, i els altres van a trobar el pedicle renal i seguint la seva vora superior, en contacte íntim amb l'arteria, penetren en l'interior del ronyó.

Però abans de terminar en aquesta, un poc per detràs de la mateixa, formen, junt amb un altre ram nerviós, un arc amb la convexitat cap endavant; de la convexitat d'aquests arcs (un a cada costat) neixen una porció de filets que caminen per sota del peritoneu que recobreix la bufeta, es dispersen en una porció de rametes i terminen en les túniques de la bufeta.

Les unes, ordinariament dues, acaben en el cordó del gran simpàtic a nivell dels ganglis; altres d'aquestes acaben en el punt en què el cordó simpàtic s'anastomosa amb la rama inferior de l'arc abans mencionat.

La primera opinió és la més antiga, sostinguda per anatòmics de la valúa de Bayle, Cadiat, Caswell, Charpy, Cruvelhier, Droysen, Fort, Huschke, Morel i Duval, Poirier i Charpy, Portal, Sappey, Testut i Winslow, que havíen empleat, per al seu estudi, els antics procediments de dissecció, i apoiaven les anastomosis en l'existencia de la volta suprapiramidal, formada per les anastomosis en forma d'arc, de les arteries lobulars que caminen pels costats de les piràmides de Malpighi.

Morris (1982) van calcular els paràmetres visuals fotomètrics dels cometes que van passar entre 1974 i 1981, i avaluaren una magnitud absoluta de 8,5 per al cometa 32P/Comas Solà en el seu pas de 1978, i tenen en compte l’arc de l’òrbita al voltant del periheli (q = 1,8 UA) comprès entre 1,98 UA i 1,99 UA, i creien que el cometa no s’ha debilitat des del seu descobriment.

La càbria torna a aparèixer mencionada el 30 de març de l’any 1391 quan s’està realitzant l’arc que afronta amb el campanar.

Figura 8. Anàlisi actual de l’església de Torrent: (1) nau central, (2) absis, (3) campanar, (4) capelles laterals, (5) sagristia, (6) porta principal, (7) banqueta, (8) volta de canó, (9) lluneta, (10) arc former, (11) escala trona, (12) contrafort, (13) retaule, (14) altar, (15) arc dobler, (16) aigüera, (17) escala campanar, (18) volta de creueria (dibuix R. R.).

A l’època hi havia dues possibilitats: la làmpada d’incandescència i la d’arc voltaic: el filament de carbó es desgastava amb molta celeritat i la làmpada d’arc voltaic necessitava un sistema de regulació força complex.

El primer enllumenat elèctric públic utilitzant piles elèctriques i reguladors d’arc es va realitzar a París l’any 1844.

Anys després, amb la influència de les necessitats de la navegació marítima, les màquines elèctriques junt amb reguladors d’arc més perfeccionats van prendre el relleu.

Al túnel de l’Argentera es va fer servir la làmpada Puydt, un regulador d’arc similar als utilitzats usualment que disposava d’un mecanisme apropiat per tal de mantenir la distància entre els carbons.

Cal assenyalar que el carbó corresponent al pol positiu estava format de dues capes concèntriques de densitats diferents per tal de mantenir el cràter a la seva punta i afavorir, així, el funcionament i estabilitat de l’arc.