arginina

Lleugeres modificacions de les condicions experimentals abans descrites han permès, al llarg dels anys, completar gairebé la llista d’aminoàcids biològicament rellevants (és a dir, aquell grup de vint aminoàcids que componen les proteïnes actuals), deixant fora tan sols dos d’ells (lisina i arginina), per als quals encara no hi ha un esquema de síntesi prebiòticament plausible.

Únicament, la posició 513, que a COX1 és una histidina, a COX-2 és una arginina relativament allunyada del centre actiu de l’enzim; i, d’altra banda, la posició 523, que a COX-1 és una isoleucina, a COX-2 és una valina.

En efecte, l'àcid fosfòric preformat és tan solament en molt petita part inorgànic, procedint en la major d'una combinació orgànica inestable, amb creatina en els vertebrats i amb arginina en els invertebrats, denominada fosfagèn.

La insuficiència del fetge de gos amb fístula d'Eck, i la d'aquells altres en els quals es presenta una permeabilitat a l'amoníac, sospitem que sigui deguda a la interrupció de la síntesi ureica per haver desaparegut del fetge algun dels escalons elementals (ornitina, citrulina, arginina, o bé el ferment essencial arginasa).

La demostració més clara d'aquesta inespecifitat s'ha obtingut en comparar la seqüència d'aminoàcids del component F2a1, ric en arginina, que presenta una seqüència pràcticament idèntica en el pèsol i en la vedella.

Per contra, els cargols estudiats i els calamars contenen proteïnes molt semblants a les protamines dels peixos, amb un contingut molt elevat d'arginina.

Per contra, els components f1 i f2b, bé que són semblants als somàtics, tenen un contingut total d'aminoàcids bàsics, sobretot d'arginina, sensiblement més elevat.

De tota manera , el que resta clar és que hi ha una tendència evolutiva a eliminar les histones de les cèl·lules germinals i acumular una proteïna molt més bàsica fins a l'extrem a què ha arribat l'evolució de les protamines amb un 70 % d'arginina.