arqueologia

D’aquests, J. Colominas (1884-1959) —que havia estat deixeble de Faura al Club Muntanyenc i de la càtedra de Font, i havia treballat amb Vidal com a recol·lector al Museu Martorell— fou l’únic que va sobreviure aquesta fase preinstitucional i naturalista de l’arqueologia catalana i que romandria després de la creació definitiva del Servei d’Excavacions de l’Institut, el 1915, enllaçant amb la nova etapa de professionalització del Servei.

El nou director, nomenat per Puig i Cadafalch, desplaçà els prestigiosos naturalistes que fins llavors havien dirigit el Servei i canvià l’orientació dels estudis vers al neolític, un període molt més sensible a les derivacions nacionalistes de l’arqueologia noucentista.

Les Observaciones... de Cavanilles més que un tractat agronòmic com l’Agricultura general de Valcàrcel, és una obra molt més generalista, una compilació de la geologia, la cartografia, l’arqueologia, la sociologia, el maneig agrícola usual, l’economia i sobretot la botànica.

La incorporació dels primers naturalistes a l’Institut vingué de la mà d’una disciplina històrica que consideraven que els pertanyia, segons els cànons vuitcentistes: l’arqueologia prehistòrica.

Així, molts alumnes de la càtedra van ser directius del Club Muntanyenc —entitat naturalista especialitzada en l’espeleologia i l’arqueologia— i de la Institució Catalana d’Història Natural —nascuda pocs anys abans que l’anterior—, que estava molt més abocada a la biologia i que acabaria integrant-se a l’IEC, com a filial, el 1917 (Camarasa, 2000).

La relació existent entre geologia i arqueologia a Espanya tenia molt a veure amb la funció que tenien encomanada els enginyers de mines des de 1865.

Segons Eduard Riu, la contribució de Vidal a l’arqueologia prehistòrica «fou fonamental per deslliurar-la definitivament de les caduques concepcions de l’escola filològica o de l’antievolucionisme i per encarrilar la recerca dins les formulacions de la prehistòria sorgida de les ciències naturals» (Riu, 1995: 123).

En canvi, l’arqueologia s’incorporà a la Secció Històrico-Arqueològica, com a continuació de l’antic Institut.