artefacte

Realitzar aquestes accions pot situar l’historiador de la ciència en la pell del constructor d’un element singular: l’artefacte, l’instrument científic.

L’ artefacte és un fòssil del moment en què va ser produït i està tenyit per factors sovint poc tinguts en compte.

La tradició constructiva del model defineix l’adscripció de l’artefacte al model o disseny d’un d’anterior, és a dir, la fidelitat amb què s’ha replicat.

El segon dels dos grans grups d’aspectes crítics en un artefacte a l’hora de fer la lectura de la peça són els aspectes intrínsecs: funció és allò per a què s’ha construït l’objecte, la seva utilitat, i condiciona la mida, l’estructura o els materials, etc.; cost és la inversió econòmica en l’aparell, que permet l’adquisició de materials i la subcontractació que, sumada a l’esforç del constructor, dóna el «preu de venda».

Aquesta lectura té un interès considerable quan s’aplica a la realització d’una rèplica de l’artefacte en estudi i, quan aquesta té com a objectiu la verificació de les prestacions de l’instrument, és fonamental per orientar la recerca paleotècnica necessària.

De fet, de les cinc que van haver de traduir, quatre cartes s’havien enviat mitjançant aquest artefacte aeri.

Així mateix, van treballar la difusió del globus aerostàtic, els diferents tècnics i científics que van aparèixer en el seu inici, així com les dificultats de desenvolupament que aquest artefacte presentava.