artritis reumatoide

L'artritis reumatoide és una malaltia crònica caracteritzada per la inflamació de la membrana sinovial i que pot donar lloc a deformacions i incapacitació final de les articulacions afectades.

L'artritis reumatoide es produeix en individus genèticament susceptibles quan algun factor exogen o endogen provoca una resposta immunitària i, per una sèrie de factors perpetuants endògens, esdevé crònica.

Actualment es considera que alguns agents infecciosos i/o substàncies endògenes són possibles causes de l'artritis reumatoide.

En aquest treball es recullen les teories sobre els possibles agents etiològics de l'artritis reumatoide i es resumeixen les fases de la seva patogènesi.

L'artritis reumatoide és una malaltia crònica caracteritzada per reactivitat inflamatòria localitzada principalment en les petites articulacions, on es produeix infiltració cel·lular i inflamació de la membrana sinovial, a més de degeneració del cartílag i l'os, que origina deformació i incapacitació final de les articulacions.

S'ha definit l'artritis reurnatoide com una malaltia immunitària, atès que existeix una susceptibilitat genètica associada a molècul·les del complex major d'histocompatibilitat (MHC) (Gregersen et al., 1987), que la sinòvia artrítica mostra un teixit fortament infiltrat de limfòcits i de cèl·lules plasmàtiques (Harris, 1990), i que diverses teràpies que actuen sobre els limfòcits T han resultat ser efectives per al tractament de l'artritis reumatoide (Strober et al., 1985).

La presència d'artritis reumatoide està influïda per factors ambientals, peI sexe i per la dotació genètica.

S'ha demostrat una certa associació entre l'artritis reumatoide i algunes molècules de clase II del MHC, ja que la majoria de malalts presenten les molècules HLA-DR4 i/o HLA-DR1 (McDermott i McDevitt, 1988).

La naturalesa exacta dels esdeveniments etiològics iniciadors de l'artritis remnatoide es desconeixen.