artrosi

Malgrat aquesta petita explicació, que enclou tots els casos feliços dels accidents ossis, no sempre succeeixen així les coses, i en nombroses ocasions, que vosaltres coneixeu tan bé com jo, el procés osteogenètic és absent en uns casos, en altres es fa malament, és a dir deixant dolenta marca o viciosa direcció del membre afectat, impossibilitant-lo pel futur; en ocasions també el call no es calcifica, resta fibrós i no té garantías de solitud i força; per últim, on es féu la fractura pot fer-se una pseudo artrosi, els mecanismes de la qual em privo d'explicar puix seria repetir allò de què tots vosaltres esteu ja imposats.

Dues són les maneres com poden fer-se els empelts d'os amb os; l'empelt lateral o de costat, és aquell en què la placa òssia, o empelt, s'adjunta, per íntim contacte amb la regió de l'os lesionat on falta substància òssia, a fi de substituir-la; l'empelt central o mitjà es fa col·locant un tros d'os llarg, copsat d'altra regió del subjecte (tíbia, etcètera), dins del conducte central de l'os que ompla la substància medul·lar, i aquest empelt, dit enclavament central o mitjà, és el que en mans del cirurgià es presta per a fer bones coaptacions i fixacions de fragments d'una fractura, sia aquesta de poc temps, sigui antiga mal consolidada, o esdevinguda pseudo-artrosi; és en veritat un excel·lent medi d'osteosíntesi.

Histològicament, hom comprova la detenció de la creixença dels cartílags epifisaris i alteracions condromalàciques (làms. I i II) semblants a les que s'observen en les artrosis deformants.

La condrodistròfia o acondroplàsia correspon a l'asiadelisme fetal; la malaltia de KaschinBeck és la forma clínica del període juvenil, i les artrosis i espondilosis serien secundàries a l'asiadelisme de l'adult i del vell.

Malgrat la gran variació de les formes etiològiques de l'artrosi (primitives, secundàries: a processos displàsics, distròfics, postartrítics), les lesions anatomopatològiques són idèntiques, i les lesions histològiques d'inici són anàlogues a les observades en l'envelliment simple del cartílag.

Podríem considerar l'artrosi com un envelliment prematur del cartílag.

És un fet, sembla que indiscutible, que el primum movens de l'artrosi és la distròfia cartilaginosa.

Són també interessants els treballs de RUTTSHAUSER i de GRASSET els quals, des d'un punt de vista histològic, assenyalen a les zones de suport de l'artrosi l'existència d'un estasi venós per la presència de proliferació pseudo-angiomatosa i focus d'hemorràgia, que junt amb la presència de fibrosi medul·lar (per obstrucció dels vasos) determinaria un estat isquèmic.

A parer de FICAT, podríem pensar en un trastorn intraossi de natura vascular o neurovascular a nivell de la medul·lar com a origen primer de l'artrosi.

Un fet que ens pot suggerir la participació vascular en l'artrosi és la clínica d'aquesta, que en certa manera recorda un quadre de claudicació intermitent, com apunta PALAZZI, amb el típic dolor inicial en la marxa, que és seguit per un període de millora clínica més o menys intensa i més o menys duradora, seguit aquest d'una intensificació del quadre àlgid que obliga el pacient a parar-se per a reprendre la marxa al cap de poca estona.