asteroide

Es van obtenir diverses imatges separades en el temps amb la finalitat que quedés evident el moviment de l’asteroide.

A causa del moviment propi de l’asteroide en la seva trajectòria, les estrelles emprades com a referència poden variar d’una sessió a una altra.

Figura 1. Fotografia del descobriment de l’asteroide 804 Hispania presa per Josep Comas Solà el 20 de març de 1915 des de Vila Urània (Via Augusta, Barcelona). L’asteroide està marcat en el costat dret a mitja alçada.

—L’Enciclopèdia Salvat Ciència y Tècnica (Salvat Ciència y Tècnica, 1986: 2.534-2.535), comenta les característiques i el descobriment de Plutó, tot puntualitzant la incertesa del valor de la seva massa i densitat, i de la semblança amb el seu satèl·lit, que indueix a teoritzar sobre un «planeta doble» o «asteroide doble».

—La Nova Enciclopèdia Temàtica (Nova Enciclopèdia Temàtica, 1990: 73) planteja: «Plutó, planeta o asteroide?»; i referint-se a Plutó i a Caront ens diu: «... cada cop sigui més evident la tendència a considerar-los com a integrants d’un possible cinturó d’asteroides, de gran òrbita, situat al límit del sistema solar.

Sabem que es comporta com un asteroide, ara bé, a la distància del Sol a què es troba, l’acreció és un procés lent i no tan efectiu com a l’interior del sistema solar, ja que els cossos tenen menor densitat i menor velocitat.

Durant el segle XX el terme planeta englobava els cossos que giren al voltant d’una estrella, reflecteixen la seva llum i són més grans que un asteroide.