atomisme

L’atomisme de Dalton fou acceptat per la majoria de químics, amb poca oposició, tot i que era força revolucionària.

Així, no és la filosofia mecànica (l’atomisme) la teoria que ajuda la química, sinó una altra de més genuïna, basada en el concepte de substància i d’element i que va donar lloc a la teoria de les afinitats i a les lleis estequiomètriques.

Gassendi (1592-1655) va traduir, comentar i interpretar el llibre de Lucreci De rerum Natura, que revivia l’atomisme de Demòcrit fent-li perdre les connotacions atees que tenia.

L’atomisme de Gassendi va ésser rebut amb un gran interès pels filòsofs naturals, perquè permetia una representació clara i racional dels canvis materials, que coincidia també amb la visió mecanicista del funcionament del món que s’anava imposant.

En efecte, l’atomisme actual és ja molt diferent.