biomassa

D’aquest últim tipus, tenim la pila de combustible de reforming, en què la substància orgànica es transforma en hidrogen per reforming, i la pila de combustible bioquímica, en què la biomassa és transformada en hidrogen per l’acció d’un enzim en dissolució (a vegades hom proporciona l’enzim amb l’addició de bacteris adients).

També cal destacar que es defineix el terme biomassa de la manera següent: la fracció biodegradable dels productes, rebutjos i residus procedents de l’agricultura (incloses les substàncies d’origen vegetal i d’origen animal), de la silvicultura i de les indústries connexes, així com la fracció biodegradable dels residus industrials i municipals.

De la mateixa manera, es defineixen els combustibles líquids o gasosos per al transport produïts a partir de la biomassa i que es podran considerar "biocarburants i altres combustibles renovables" els productes llistats a continuació.

"Biogàs": combustible gasós produït per digestió anaeròbica de biomassa.

"Biocarburants sintètics": hidrocarburs sintètics o les seves barreges produïts a partir de la biomassa.

"Biohidrogen": hidrogen produït a partir de la biomassa o d’altres fonts renovables d’energia.

"Altres biocarburants": altres combustibles per al transport produïts a partir de biomassa, com ara altres bioalcohols, bioèsters i bioèters diferents als ja llistats; els productes produïts per tractament en refineria de biomassa, com l’hidrobiodièsel, la biogasolina i el bioLPG, i els carburants de biorefineria.

Es consideren de segona generació aquells biocombustibles que tenen per origen biomassa no susceptible de ser emprada directament en l’alimentació humana.

Doncs bé; aquest flux d'energia per unitat de biomassa és més gran en els ecosistemes de diversitat més baixa en tots els nivells.

Li sembla entendre que queden marcades molt clarament unes zones superiors de predomini de la biomassa vegetal, i unes zones inferiors de predomini de la biomassa animal.

La productivitat referida a biomassa, o sigui l'eficiència fotosintetitzadora, té, però, una variació anual típica.

A part que és inversament proporcional a la biomassa, cosa ja comprovada altres vegades, i que pot estar relacionada tant amb la competició per als elements nutritius com a efecte d'autoenfosquiment, la relació productivitat/biomassa és mínima a I'hivern-primavera i màxima a l'estiu.

El primer cas permet d'estudiar dos nivells o fondàries en el conjunt d'ecos rebuts; aquests valors són, en certa manera, proporcionals a la biomassa detectada i per tant donen una idea continuada de la seva quantitat i distribució.

El vector responsable del transport descendent és la pròpia biomassa que, després de morta, se sedimenta.

La campanya «Sahara I» ha pretès, com a un dels objectius fonamentals, de posar a punt la coordinació dels mètodes automàtics i continus ja més o menys elaborats pel que fa als aspectes físics i químics, amb un intent de valorar la biomassa també de manera contínua i automàtica.

Existeixen en la bibliografia actual alguns documents, no gaires, que tracten d'aquesta matèria; un intent d'avaluar la biomassa mitjançant els ecosondadors.

Així és com ha estat obtinguda informació del que hom pot considerar biomassa pelàgica i de la biomassa bentònica.

En molts casos la línia de separació ha estat variada al llarg del trajecte per tal d'adaptar-se a les circurnstàncies canviants, però, feta excepció d'alguns pocs trossos, sempre han estat en contacte i així llur suma expressa la biomassa total.

Duna banda, l'aparell pot donar una visió volumètrica de la biomassa, cosa especialment interessant quan hom tracta de mesurar el valor de la capa difusora profunda (sleep scattering layer), de gran importància en el dinamisme dels peixos, núvols de peixos petits, plàncton de certa mida, etc.