A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
calcitanom femení |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 16 A la conca mediterrània, la majoria dels afloraments naturals i superfícies de monuments mostren un color taronja comú, l’anàlisi del qual mostra que és un dipòsit mineral de calcita com a component principal. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 16 Majoritàriament són de calcita (CaCO3), per bé que en totes elles s’ha determinat també la presència d’oxalats de Ca (les dues formes mono– i di-hidratada, wel·lita i weddelita, respectivament), i ocasionalment fosfats de Ca (normalment hidroxilapatita), a més a més del guix (CaSO4·2H2O) localitzat a la capa més exterior, en la qual també hi poden haver petites quantitats de quars i argiles, que es poden interpretar com a partícules atmosfèriques atrapades per la superfície. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 16 El fet que aquestes pàtines s’hagin estudiat majoritàriament quan s’han desenvolupat sobre marbre, associat al fet que el marbre esta constituït per calcita, fa que sovint s’hagin descrit com a pàtines d’oxalat, interpretant que la calcita determinada és pròpiament la del substrat. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 16 Un altre fenomen observat en les pàtines ha estat l’emissió de catodoluminescència amb relació a les roques del substrat, especialment quan aquestes són carbonàtiques (calcita). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 16 D’aquests, el darrer està clarament atribuït a la presència de Mn+2 en les posicions de Ca+2 a l’estructura de la calcita, cosa que suggereix que les condicions de formació de la calcita de la pàtina han estat diferents que les de la calcita del substrat (Blázquez et al., 1997; Garcia-Vallès et al., 1998). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 16 En casos de pàtines desenvolupades recentment, com les aïllades a la pedrera de Noto, abandonada fa uns quaranta anys, s’ha trobat una pàtina taronja formada per una mucositat (slime) de bacteris que produeixen calcita in situ, i també en condicions de laboratori (Urzì et al., 1999). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 16 Igualment, a la pedrera de marbre de Belevi (Turquia) s’ha determinat, associada a dipòsits laminars de calcita (pàtines), la presència d’algues unicel·lulars, bacteris tipus coccoides (donen el color groc-taronja) i alguns fongs del gènere Cladosporium i Aspergillus (Garcia-Vallès et al., 2000). |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons