carboni amorf

En les dues tècniques, el sutge dipositat a les parets sol contenir un 50 % en pes de nanotubs de carboni i el 50 % restant està format per carboni amorf, nanopartícules de grafit, ful·lerens i nanopartícules de catalitzador, sovint envoltades de capes grafítiques.

Tal com acabem de veure, durant la síntesi dels nanotubs de carboni s’obtenen impureses carbonoses (partícules de grafit, carboni amorf) com a productes secundaris i restes de nanopartícules de catalitzador (figura 3).

Un dels primers tractaments per purificar els MWCNT va ser l’oxidació del carboni amorf amb aire a elevades temperatures.

FIGURA 3. Imatges de microscòpia electrònica de dues mostres de nanotubs de carboni en les quals es poden veure nanotubs de carboni monocapa (SWCNT) i de doble capa (DWCNT), així com les impureses més habituals: carboni amorf, nanopartícules de grafit i restes de catalitzador (partícules metàl·liques).

Inicialment es va utilitzar àcid clorhídric, però posteriorment es va demostrar que l’àcid nítric podia oxidar les partícules metàl·liques i el carboni amorf a la vegada.

Una molt bona alternativa per eliminar el carboni amorf és la utilització de vapor d’aigua a elevada temperatura, sigui durant la síntesi per CVD o en un tractament posterior sobre el sutge obtingut.

En un estudi combinat de microscòpia electrònica i espectroscòpies Raman i d’infraroig, s’ha observat que el vapor d’aigua permet l’oxidació selectiva del carboni amorf i evita la formació de defectes i grups funcionals.