A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
carnnom femení |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 123 Hem estudiat la seva presència i formació en vi, cacau, peix i derivats, formatges i també embotits i altres derivats de la carn. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 123 S'ha fet molta recerca en l'avaluació de la composició de la carn i dels productes carnis i s'ha estudiat amb èxit la seva aplicació en línia per determinar paràmetres químics en carn picada de porc (Tøgersen et al. 1999; González-Martín et al., 2002). |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 123 La capacitat de l’espectroscòpia NIR per predir els paràmetres químics majoritaris de la carn (contingut d’aigua, proteïnes totals i lípids totals) ha estat àmpliament descrita en nombrosos treballs: en carn de vedella (Eichinger i Beck, 1992; Tøgersen et al., 2003; Alomar et al., 2003), de porc (Brøndum et al., 2000; Ortiz-Somovilla et al., 2007), de pollastre i d’aus de corral (Valdes i Summers, 1986; Albeni i Bergoglio, 2001; Berzaghi et al., 2005), de xai (Cozzolino et al., 2000) i de conill (Masonero et al., 1994). |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 123 S’ha estudiat la capacitat de l’espectroscòpia NIR per predir característiques tecnològiques com el pH, la capacitat de retenció d’aigua i de color (Liu et al., 2004), les característiques sensorials (Byrne et al., 1998; García-Rey et al., 2005) i en la classificació de la carn en funció de races, de músculs, de categories comercials o de règims alimentaris (Alomar et al., 2003), per diferenciar entre carn fresca i prèviament congelada (Thyholt i Isaksson, 1997) o per detectar fraus (Ding i Xu, 2000). |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 123 L'article presenta molt breument les diverses categories de productes carnis amb vuit taules de dades indicatives de composició i dades de productes elaborats a base de carn. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 123 La categoria «Carn», tal com es defineix a la Directiva 2007/101/CE, s'obté després del sacrifici, de la refrigeració i de l'emmagatzematge d'animals mamífers. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 123 No es poden afegir a la carn fresca ni coadjuvants ni additius, però sí gases protectores a l'envàs. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 123 La composició de la carn fresca varia en funció de l'espècie animal (edat i sexe), fins i tot en una mateixa canal (vegeu la taula 5 per a la carn de porc a Alemanya). |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 123 Les peces es consumeixen com a carn fresca i carn picada sense ingredients, o bé són utilitzades per elaborar els preparats de carn i els productes fets a base de carn. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1918) Freqüència: 28 2.a Barrejar el sèrum i la maceració de carn durant 12 hores, centrifugar i repetir l'operació. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 28 Actualment no és possible precisar a priori les condicions en què la carn les proporciona, i és necessari procedir empíricament. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 28 No queda sinó una petita resta de bacils que resisteixen l'acció dels ferments, com passa amb els de la carn. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1923) Freqüència: 28 Si hom assaja la potència lítica de cada un d'aquests extrets sobre el B. anthracis, s'observa que entre certs límits és comparable a la dels sucs de carn i de tiroides; també, així mateix, sobre altres espècies bacterianes. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons