catalasa

Són una important línia de defensa i estan bàsicament constituïts per sistemes enzimàtics (superòxid-dismutasa, catalasa, glutatió peroxidasa, glutatió i el coenzim Q).

I l'altre, el peròxid d'hidrogen, és descompost a mesura que es forma per una sèrie de reaccions bioquímiques molt nombroses, la més específica i més coneguda de les quals és l'enzimàtica mitjançant la catalasa.

Aquest enzim era sens dubte la catalasa.

Amb l'altre enzim, la catalasa, el problema era diferent.

I la catalasa, al contrari de la lipoxidasa, no manifestava cap acció tòxica aparent, ni que fos administrada a dosis tan elevades com són les de 50.000 unitats/quilogram.

Per altra part, fins a la data no ha estat descrita cap acció bioquímica de la catalasa que estigui deslligada de la formació o de la destrucció de peròxids.

D'aquests, els més interessants són els de Canellakis, que, comparant l'acció de diversos enzims (citocrom oxidasa, uricasa, peroxidasa, lactoperoxidasa i catalasa), observen que actuant en presència de peròxid d'etil, la catalasa és l'enzim que produeix una transformació més intensa de l'àcid úric, ja que a partir d'ell es formen els següents: alantoina, àcid oxònic, àcid cianúric, àcid paravànic, àcid oxaIúric, carbonil-diurea, oxalil-diurea i urea.

Realment, aquests antecedents ja poden semblar prou interessants per a capir l'acció in vivo que nosaltres observem per a la injecció de catalasa.

Doncs bé: l'existència en major o menor quantitat d'àcid fòrmic o «formate» segons estesa terminologia anglosaxona, és funció directa de l'acció conjunta d'un peròxid i de la catalasa el fet que sigui o no degradat fins a anhídrid carbònic, en una acció típica de peroxidació segons assenyalaren ja fa anys NAKADA i WEINH0USE, i, més endavant, RAPPAPORT, i recentment confirmat per AEBI i molts d'altres.

La presència, doncs, de catalasa pot evitar una hiperformació de purines i de tants altres cossos disminuint la presència de formiat, pedra fonamental de la seva biosíntesi.

Decidir per quin d'aquests dos mecanismes actua la catalasa quan, injectada a un animal, produeix una hipouricèmia és molt arriscat.

D'antuvi nosaltres creguérem que solament es produïa uricolisi; tot seguit, però, acceptàrem que a favor de la segona hipòtesi hi ha el fet que l'acció de la catalasa, tant en l'experimentació animal com en la clínica, no és mai immediata; la qual cosa pot explicar-se per una inhibició de la seva síntesi.