cetosi

Malgrat l'interès que té i la molta quantitat de treball, i la més gran encara de discussió que hi ha estat esmerçat, el problema dels factors que influeixen la cetosi no està pas encara resolt.

La immensa majoria dels fets coneguts, relatius a la cetosi, són compatibles amb aquesta doctrina i explicables per ella.

Hi ha, però, alguns fets, per exemple alguns casos de cetosi en l'embaràs, i en alguns casos excepcionals, en subjectes diabètics i no diabètics, en què els fets observats no són pas explicables per la doctrina de Shaffer.

Això no significa pas necessàriament que les línies generals d'aquesta doctrina siguin falses, però vol dir que, ultra els factors en ella considerats, pot haver-hi d'altres factors que influeixin la cetosi.

Ja des d'ara pot dir-se, per exemple, que en la gravidesa hi ha molt sovint una desviació respecte a les condicions normals en el sentit de tendència a la cetosi, i que en l'espècie canina hi ha una desviació, en comparació amb l'espècie humana, en el sentit de menys tendència a la cetosi; però, tant en l'un cas com en l'altre, per damunt de la influència d'aquests factors específics, hom pot apreciar sempre la influència de l'equilibri entre substàncies cetògenes i anticetògenes en el metabolisme, en el sentit de la doctrina de Shaffer.

Admesa aquesta influència de diferents factors actualment desconeguts, però que res no s'oposa a què puguin ésser aclarits, crec que cap fet conegut no es troba en oposició amb la doctrina de Shaffer, i que aquesta doctrina pot contribuir a explicar en bona part, quan no explicar totalment, els fets coneguts relatius a la cetosi.

Un dels fets que han estat presentats com a incompatibles amb la doctrina de Shaffer, és l'observació de Maignon, realitzada amb una gossa espontàniament diabètica, en la que obtenia resultats molt favorables sobre la cetosi amb l'administració de grans quantitats de greix.

Un altre grup de fets que han estat considerats com a incompatibles amb la doctrina de Shaffer, és el constituït per les observacions interessantíssimes de Petren, comprovades per molts clínics i per mi mateix, relatives als efectes beneficiosos sobre la cetosi diabètica de règims molt rics en greix i força pobres en hidrats de carboni i també molt pobres en proteïnes.

Podem prendre com a exemple representatiu de les observacions de Petren, un cas imaginari, en què el nitrogen urinari sigui de 4 grams diaris, el règim contingui 200 grams de greix i 50 grams d'hidrat de carboni, i no hi hagi glucosúria ni cetosi.