cianur d'hidrogen

La investigació del procés de síntesi dels aminoàcids dugué a Miller a concloure que aquest segueix un mecanisme de Strecker on els aminoàcids són productes de reacció en dissolució a partir de molècules més petites, com el cianur d’hidrogen i els aldehids, produïdes per l’acció de les descàrregues elèctriques sobre els gasos.

L’any 1961, Joan Oró ja va demostrar que l’adenina es fabricava amb un rendiment molt òptim a partir del cianur d’hidrogen, una de les molècules que apareixen durant els experiments de descàrrega i també de les més abundants a l’Univers exterior.

A més, se n’obté formes polimèriques de cianur d’hidrogen (que podrien tenir també un paper central en les síntesis prebiòtiques d’aminoàcids), així com 4-aminoimidazole-5-carboxamida.

El mecanisme de síntesi d’adenina possiblement siga a través del trímer i del tetràmer de cianur d’hidrogen (noteu que la fórmula elemental de l’adenina és H₅C₅N₅).