cirurgia

El 1926 fou elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears, on fou secretari de redacció de la Revista Balear de Medicina entre 1926 i 1936.

Així mateix, el 1933 ingressà a l’Acadèmia de Medicina i cirurgia de Barcelona (Moner Mora, 2005; Cano Darder, 2006).

Va estudiar medicina i cirurgia a Barcelona exercint de metge militar en la Primera Guerra Carlina.

El marquès de Sentmenat era l’hereu del marquès de Ciutadilla que el 1772 cedí al Col·legi de cirurgia de la ciutat uns terrenys on es construí el primer Jardí Botànic de Barcelona i fou la seu de l’Escola de Botànica i Agricultura de la Junta de Comerç.

Com a reacció, i també per raons pràctiques, apareixen ensenyaments i escoles amb caràcter universitari com la Reial Acadèmia Militar de Matemàtiques (1720-1803), el Col·legi de cirurgia de Barcelona (1760-1843) i la Junta de Comerç (1769-1851), en les quals hi ha l’ensenyament de la matèria de física (Puig Pla, 2000).

No han sobreviscut instruments de l’Estudi General de Barcelona o de l’Hospital General de Santa Creu, entesos com a institucions municipals on es produí l’ensenyament de la medicina i de la cirurgia fins al segle XVIII.

Aquesta restauració no se cimentà en el no-res, sinó que ocupà els locals fins aleshores propis del Reial Col·legi de cirurgia de Barcelona.

L’arquitectura de l’edifici creat per a l’ensenyament de la cirurgia condicionava el conjunt arquitectònic al teatre anatòmic, considerat el lloc principal de producció de coneixement científic.

Tenim constància d’alguns dels inventaris realitzats a finals del segle XVIII i durant el primer terç del segle XIX pels responsables del Reial Col·legi de cirurgia de Barcelona (Usandizaga, 1964; Zarzoso, 2004).

Efectivament, tot seguint les consignes i fent ús de les atribucions que la Reial Ordre que acabem d’esmentar li conferia, l’intendent Blas de Aranza, que per raó del seu càrrec ocupava la presidència de la Junta de Comerç de Barcelona, determinava que la Junta es fes càrrec del jardí que el 1788 havia cedit el marquès de Ciutadilla al Reial Col·legi de cirurgia i que aquest tenia pràcticament abandonat.1 Afegia una càtedra (l’Escola d’Agricultura i Botànica) que la Junta havia de dotar amb 12.000 rals anuals i per a la qual ja s’havia nomenat, amb l’aprovació reial, un professor que era Joan Francesc Bahí (1775-1841) (Camarasa, 1989: 104).

Quan Bahí va ser nomenat catedràtic de Botànica del Col·legi de cirurgia de Burgos el 1799, potser per reforçar la seva docència amb l’autoritat d’un manual que li servís de guiatge en les seves classes, i probablement seduït pels avantatges pedagògics de la marca Plenk, va decidir traduir els Elementos.