citocrom b₅

El citocrom b₅, pot ésser selectivament separat mitjançant la digestió dels microsomes en un medi anaerobi amb steapsina (lipasa pancreàtica no purificada) al 0,14 % en condicions adequades (solució tampó de fosfat 0,1 M, pH=7,5, 37 °C, 1 hora), quedant el pigment fixador del CO unit a les partícules no digerides i en part en forma de P-420.

Al laboratori de SATO l'espectre absolut del citocrom P-450 va ésser observat en partícules microsomals que havien estat prèviament alliberades del citocrom b₅ com a resultat d'un tractament anaerobi amb Nargase, una proteïnasa de Bacillus subtilis, i en els que la petita quantitat de citocrom P-420 que s'havia format en presència de glicerol va ésser quasi completament extreta amb H₂O₂.

Al laboratori de Mason es tractaren microsomes hepàtics amb el detergent no iònic Lubrol WX, per a produir subpartícules que donessin un espectre absolut del citocrom P-450 sense interferància aparent amb el citocrom b₅ i amb molt poca interferència per causa del citocrom P-420.

KINOSHITA i HORIE varen proposar un mètode més intel·ligent per a la determinació de l'espectre absolut en microsomes que no havien estat tractats per a eliminar el citocrom b₅.

Aquest mètode es basa en el coneixement que el citocrom b₅ és l'únic citocrom microsomal diferent del citocrom P-450, i en què l'administració d'inductors com el fenobarbital dona lloc a un augment molt important de la concentració del citocrom P-450 en els microsomes, sense afectar de manera apreciable el nivell de citocrom b₅.

Es varen diluir suspensions de microsomes de conills no tractats i de conills tractats amb fenobarbital, de manera que cadascuna d'elles contingués la mateixa quantitat de citocrom b₅.

És important fer notar que el citocrom b₅, únic citocrom a més del P-450 que es troba a la fracció microsomal, no dóna espectres diferencials de fixació amb fàrmacs, ja siguin de tipus I o de tipus II.