cloramina

Molts crèiem que l’addició de compostos químics desinfectants i oxidants, com clor, ozó, diòxid de clor o cloramines, a l’aigua eliminava qualsevol tipus de problema sanitari.

Els desinfectants més comuns són el clor i l’ozó, encara que existeixen d’altres d’alternatius, com el diòxid de clor, les cloramines i la radiació ultraviolada.

A les diferents etapes químiques s’addicionen compostos químics (clor, ozó, diòxid de clor o cloramines) que, malgrat les seves propietats desinfectants i oxidants, poden reaccionar amb la matèria orgànica de l’aigua i originar subproductes de desinfecció (DBP).

Malgrat aquests esforços, es creu que només s’han identificat el 50 % dels DBP generats per l’addició de clor; el 28 % dels generats pel diòxid de clor; els 17 % dels generats per les cloramines, i el 8 % dels DBP de l’ozó.