A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
cloroformnom masculí |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 L’any 1974, l’holandès Rook va identificar els trihalometans (THM), grup de compostos formats pel cloroform, bromodiclorometà, clorodibromometà i bromoform; són, per tant, els primers DBP coneguts, analitzats des de l’any 1977 a l’aigua de Barcelona |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 La identificació de nous DBP, alguns amb propietats carcinògenes o mutàgenes, i la demostració que el cloroform i el bromodiclorometà provocaven càncer en rates de laboratori (1976), va fer que es regulessin els DBP que poden tenir efectes negatius sobre la salut humana. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 Els compostos d’aquest grup són, com s’ha esmentat abans, cloroform, diclorobromometà, clorodibromometà i bromoform. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 Així, per exemple, l’espai de cap pot sobreestimar la concentració de bromoform, si la mostra conté quantitats significatives d’àcid tribromoacètic; el mètode de purga i trampa utilitza detectors de fotoionització i conductivitat electrolítica (detectors no gaire habituals) o d’espectrometria de masses (equips instrumentals de cost elevat); la LLE no és automatitzable i, si s’utilitza pentà com a solvent d’extracció, ràpidament es pot contaminar si hi ha cloroform ambiental. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 Aquest mètode, que té uns límits de detecció al voltant dels 0,25 µg/L per compost individualitzat, permet també la determinació d’haloacetonitrils i haloacetones, però no l’hidrat de cloral, que es descompon en cloroform quan s’escalfa la mostra. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 8 Els trihalometans no havien estat identificats anteriorment, ja que en els protocols analítics habituals de dècades anteriors, s’empraven solvents de volatilitat similar (el cloroform n’era un) per a l’extracció de compostos orgànics. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 96 A 20 c. c. d'aigua salada s'hi afegeix un gram de pols, després de ben agitar s'hi afegeixen 40 o més gotes de cloroform, i s'agita de nou. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 96 Un altre tub d'assaig, que serveix de testimoni, es prepara sense cloroform, amb una petita quantitat de fluorur sòdic. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 96 D'aquestes experiències resulta evident l'acció del cloroform sobre el poder diastàsic del ferment. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 96 El cloroform l'enterboleix, determinant la formació de precipitats. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 96 La digestió comença al cap de dotze hores, acció a la qual no arriba el tub testimoni que no conté cloroform. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 96 L'enorme quantitat de lipoides que conté la substància nerviosa m'ha forçat a augmentar la dosi de cloroform fins a 40 ó 50 per 100, o bé a associar la seva acció amb la de l'èter sulfúric. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 96 Mentre que l'extret dels tubs tractats exclusivament amb cloroform comença a atacar les bactèries sis hores després, i s'obté llur fusió quasi total entre vuit i nou hores, en la sèrie on hem afegit del 4 a 6 per 100 d'èter s'observa que l'acció amilolítica és més ràpida i l'acció bacteriolítica més enèrgica. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 96 La polpa cerebral fresca, macerada amb solució saliva addicionada amb fluorur sòdic, per preservar-la de la putrefacció, no dóna ferments a l'aigua ni al cap de dotze hores ni al cap de vint-i-quatre; però, si s'hi posa cloroform, la seva força amilolítica i bacteriolítica son tan manifestes com en la maceració de la pols. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 96 Si a l'acció del cloroform hi afegim la de l'èter, l'acció dels ferments és reforçada de la mateixa manera que en l'experiment anterior. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 96 En efecte, s'observa que, sota l'acció del cloroform, la tripsina del sèrum recobra la seva activitat proteolítica i que els microbis són més fàcilment atacats per les leucoproteases. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons