clorur de sodi

Un altre exemple d’un material que ens resulta familiar és la sal de cuina, la qual està formada per minúsculs cristallets de clorur de sodi (NaCl).

Aquest fet, que no ens genera cap problema i que ens permet dir tranquil·lament que el clorur de sodi està format per clor i sodi, sí que pot ser un problema per a l’estudiant, i ho és de ben segur per als mitjans de comunicació (Mans, 2008).

El procediment correcte a seguir era agafar 20 mL de la mostra, afegir-hi 5 mL d’èter i saturar-ho amb clorur de sodi, NaCl (figura 12).

Mostra del licor saturat amb clorur de sodi després d’afegir èter etílic.

D’aquesta manera, diem el següent: l’aire no és una substància pura; l’aigua és un compost; l’oxigen de l’aire (dioxigen) és una substància simple; el clorur de sodi és un compost.

Si no hi posem sal (clorur de sodi) abans de la cocció, les sals i les substàncies aromàtiques que hi ha a l’aliment passen al medi aquós per tal d’equilibrar la concentració de sals dins i fora.

Finalment, es comenta que no només s’empra el clorur de sodi, sinó que hi ha altres sals que s’utilitzen en alimentació, com ara les sals de calci, de potassi, els fosfats, etc.

En els compostos que es comparen, les càrregues dels ions són les mateixes, però la mida de l’ió bromur és més gran que la de l’ió clorur, i la mida de l’ió potassi és més gran que la de l’ió sodi, per tant, la distància entre els ions en el bromur de potassi és més gran que en el clorur de sodi, la qual cosa implica que la força d’atracció entre els ions en el clorur de sodi serà més gran que en el bromur de potassi i, consegüentment, l’energia reticular serà més gran en valor absolut (més negativa).

Fou en aquells llacs on Berthollet observà l’eflorescència de la sosa propiciada per una especial configuració del sòl i deguda a la descomposició mútua entre la sal comuna i els materials calcaris (clorur de sodi + carbonat de calci ? carbonat de sodi + clorur de calci).

Les solubilitats diferencials de les sals són de tal manera que a 25 °C precipita el nitrat de potassi, mentre que el clorur de sodi queda en dissolució.