colesterina

La part acetònica, evaporada l'acetona i extrets amb èter la lecitina, cossos grassos i colesterina, també és fortament secretínica; ja en parlaré en altra nota.

La lecitina i la colesterina, a dosis que per llur insolubilitat en l'aigua no enterboleixin els experiments, no tenen acció antihemolítica.

Han trobat a la paret de bufetes acabades d'extirpar incrustacions de molt fines granulacions groguenques, les quals atribueixen els citats autors a infiltracions de colesterina dipositades a l'interior de les cèl·lules conjuntives del cònion i a les cèl·lules epitelials.

Aquestes granulacions de substància lipoide o colesterina, segons els autors citats, poden tenir 1 mil·límetre de diàmetre i radiquen en el vèrtex de les parts peloses.

Els citats autors la substància lipoide la fan sinònima de colesterina.

Es molt probable, quasi segur, que aquestes granulacions lipoides de la bufeta biliar siguin de colesterina, però fidels al rigorisme científic que ha de guiar nostres treballs, avui com avui solament podem dir que hem trobat acúmuls de substància lipoide.

Aquest acúmul de substàncies lipoides o colesteríniques, ¿com pot interpretar-se? Es un fet l'augment de la colesterina vesicular.

Mc. Nee ha arribat a trobar 6,60 i 9 grs. 75 per 1,000 de colesterina en la bilis vesicular.

En els casos en què nosaltres hem trobat acúmuls de substància lipoide o colesterínica a l'epiteli de la bufeta, per bé que en alguns casos existia hipercolesterinemia, en altres la colesterina de la sang no passava de 1 - 1,90 - 2.

Demés, no oblidem que gairebé tots els teixits tenen colesterina, i que en una de les bufetes dels nostres experiments, en la qual fou investigada la colesterina total dels teixits de la bufeta, el Dr. Gallart trobà 2,40 de colesterina, i malgrat això, no existien acúmuls de colesterina o substància lipoide en les cèl·lules epitelials.