cometa

Imatge obtinguda per microscòpia electrònica de rastreig d’una partícula de pols interplanetària que prové d’un cometa.

Imatge del nucli del cometa Halley obtinguda l’any 1986 per la missió europea Giotto.

El nucli del cometa, format essencialment per H₂O, CO, CO₂, CH₃OH, CH₄ i silicats, es troba recobert d’un dipòsit fosc de naturalesa orgànica.

La missió europea Rosetta començarà el 2003 i es trobarà amb el cometa Wirtanen l’any 2012.

En trobar-se amb el cometa, la missió Rosetta enviarà la sonda Champolion al seu nucli per agafar diverses mostres a diferents fondàries, les quals seran retornades a la Terra per a ser estudiades rigorosament.

La missió Stardust es va enlairar el febrer de 1999 i es trobarà amb el cometa Wild l’any 2004, a més de quatre-cents milions de quilòmetres de nosaltres.

Quan l’enginy es trobi a uns 100 km del cometa començarà un procés de captura suau de partícules de pols cometària per mitjà de l’ús d’un aerogel, el qual també serà retornat a la Terra per a ser analitzat acuradament.

Per la seva banda, està previst que la missió Deep Space 4 visiti el cometa Tempel i retorni cap al 2010 uns 100 cm³ d’aquest.

Com ja hem comentat, sobre la Terra primitiva es precipitaven, amb una freqüència molt superior a l’actual, cometes, meteorits i altres cossos errants del sistema solar que contribuïren a enriquir el planeta amb materials orgànics diversos.

El cometa 32P/Comas Solà, actualment anomenat 32P (P per tractar-se d’un cometa de curt període i 32 per ser el cometa número 32 del qual s’ha demostrat la seva periodicitat), va ésser descobert per l’astrònom català Josep Comas Solà el 4 de novembre de 1926 en el seu pas pel periheli.

En la primera columna figura el nom actual del cometa ; en la segona, tal com se l’ha anomenat anteriorment segons el vell sistema de nomenclatura; en la tercera i quarta, el nom del redescobridor i el període durant el qual ha estat observat, respectivament.

Moviment orbital del cometa 32P La taula 2 recull els elements orbitals del cometa 32P/Comas Solà en els successius retorns.

És un cometa de distància perihèlica q, bastant gran, quelcom variable, aproximadament d’1,8 UA; amb una excentricitat e de 0,6; període de revolució P, que oscil·la entre 8,5 i 9 anys; argument del periheli ?, entre 38º i 46º, longitud del node ascendent W, entre 67º i 68º i inclinació i, d’uns 13º, tots ells, valors referits a l’equinocci 2.000,0.

Si es té present la distribució del nombre de cometes de curt període amb més d’un pas en funció de cada un dels elements orbitals, veiem que els valors del cometa 32P cauen dins de l’interval de major freqüència, a excepció de l’argument del periheli, molt diferent de 0º/360º o 180º, la qual cosa indicaria que el node no és proper al periheli i té tendència a separar-se’n.

La distància nodal del cometa 32P/Comas Solà és aproximadament d’1,8 UA, la qual cosa ens indicaria que forma part de la família de cometes de Venus, la Terra i Mart, és a dir, el seu moviment estarà particularment influenciat per aquests planetes, sense que això vulgui dir que la resta de planetes no influeixin en la seva òrbita.

Si analitzem el valor dels paràmetres no gravitatoris, A₁ i A₂ del cometa 32P, observarem que aquests varien en magnitud, i en el cas de A₂ també en signe.

Sekanina (1973) van calcular la variació de les forces no gravitatòries amb la distància heliocèntrica per a un total de catorze cometes, nou dels quals són de curt període, i entre ells figura el cometa 32P/Comas Solà, van analitzar els valors dels seus paràmetres no gravitatoris i van classificar aquest cometa com a erràtic, ja que els valors dels paràmetres que obtenien no eren satisfactoris per a més de tres observacions (variaven).

Pel seu comportament va ser classificat com a cometa erràtic.