coneixement

Des dels seus inicis la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) ha tingut la voluntat de celebrar conferències, seminaris, congressos i reunions científics per afavorir la posada en comú, la discussió, l’intercanvi i la difusió del coneixement i de la recerca en història de la ciència, de la tècnica i de la medicina.

Aquests fets han contribuït a ampliar el coneixement general sobre els cometes i les seves peculiaritats l’han fet interessant d’estudiar.

L’objectiu principal era fundar una revista que convisqués amb l’Observatori de l’Ebre i contribuís a difondre el coneixement científic i tecnològic, així com a fomentar el progrés de les ciències.

Tots ells redactaven els seus treballs per adreçar-los a un públic no especialista amb una finalitat pedagògica i de contribució a la divulgació del coneixement científic i tecnològic.

Una font de coneixement importantíssima per analitzar el tema són les fonts documentals de l’època: els llibres de fàbrica o d’obra, les cròniques de construcció i els manuscrits generals com el Quadern de Villard de Honnecourt.

Malgrat que a les Observaciones... podria i hauria d’albirar-se un cert coneixement del Nou Mètode Agrari, enllestit per Tull, i difós, millorat i adaptat pels francesos Du Hamel de Monceau, Dupuy—Demportes, Rozier i, per suposat, pel valencià Josep Antoni Valcàrcel, no pareix que Cavanilles tinga excessiu interès en les principals idees derivades d’aquestes fonts, des de la perspectiva del maneig del sòl, les rotacions i altres tecnologies propagades per l’esmentat Nou Mètode (Maroto, 1998: 230-235; Maroto, 2005a: 55-65).

L’electricitat no estava en els seus inicis, però pel que fa a les unitats de les magnituds elèctriques i al seu coneixement dins del domini tècnic encara estaven implantant-se.

D’altra banda, es percep que Maristany ressalta la posició de l’enginyer respecte dels coneixement s que ell considera no-associats a la pràctica diària, i la nota esmentada és tan extensa que fa pensar en un interès divulgador del coneixement sobre l’electricitat als seus companys de professió.

A la França del segle XIX, París, amb els tallers de tintura de la Manufacture des Gobelins, i la figura del seu director Michel-Eugène Chevreul (1786-1889), i Mulhouse, amb la seva École de Chimie i la Société Industrielle, eren dos punts de referència pel coneixement científic i industrial no solament de la seva tintoreria, sinó per la d’arreu.

Aquests nous enfocaments busquen donar resposta a preguntes relacionades tant amb els productors de coneixement com amb les audiències.